L’Espanyol tanca el 2023 amb un gran sac de carbó

L’Espanyol va tancar un 2023 amb un empat dolorós i insuficient davant d’un Burgos (3-3) que va omplir l’Stage Front Stadium de xiulets i càntics contra el consell d’administració. Els blanc-i-blaus, que van anar de menys a més en una nit no apta per a cardíacs, segueixen sent un equip en descomposició, poruc i desanimat, que no sap què fer amb la pilota i que concedeix unes facilitats preocupants a tots els rivals. La pitjor notícia per al club no és el descens, sinó que no sap com se surt de Segona. L’únic motiu per a l’esperança és que encara queden punts per capgirar un escenari que ara per ara no convida a l’optimisme. 

El Burgos, que va tenir ocasions clares per golejar, va obrir la llauna gràcies a l’excessiva generositat de Calero i Sergi Gómez. L’Espanyol, sense idees ni profunditat, va trobar l’empat en un regal anticipat de Nadal de la defensa del Burgos, que Braithwaite no va desaprofitar. Dos córners van servir a tots dos conjunts per situar el 2-2, un miratge en un partit que va voler més el Burgos, més atrevit, valent i incisiu. Amb ben poc va fer molt mal a un Espanyol molt tendre darrere que, a falta de futbol, va trobar en l’orgull l’encert suficient per tornar a empatar de la mà de Puado. Els blanc-i-blaus van acabar el partit amb més presses que joc, conscients que el punt equival a un gran sac de carbó.

Tindrà feina Garagarza en un mercat hivernal que ha de servir per recuperar la confiança d'un equip que va començar sent respectat pels adversaris i que, amb el pas dels mesos, s'ha anat convertint en un mem. Si l'Espanyol encara es manté amb opcions d'ascens és, ara per ara, més per demèrits dels rivals que no pas per mèrits propis. Tres punts dels últims 12 és un balanç més que insuficient que amenaça el futur d'un Ramis força lúcid a les sales de premsa, però que ara per ara sembla lluny de trobar la tecla adequada sobre la gespa. Caldrà remar, segurament més del previst, per tornar a Primera.