L’Espanyol tampoc entén el llenguatge més simple

Si el llenguatge futbolístic més complex no funcionava, el més simple tampoc dona més bon resultat. L’Espanyol va marxar d’Osca després de salvar un punt (1-1) contra un rival en descens que li va complicar força la vida i que va merèixer força més. L’era Luis Miguel Ramis va començar amb sensacions força preocupants. Té feina, el nou tècnic, que necessita capgirar un equip que s’ha oblidat de jugar i de sumar. Una dinàmica preocupant que allunya els blanc-i-blaus de les posicions capdavanteres. D'entrada, el canvi a la banqueta no ha resultat un revulsiu.

En la seva primera alineació, Ramis va optar per un onze força conservador, amb un doble pivot conservador format per Gragera i Expósito que deixava força clares les seves intencions. Poques invencions, un equip que no va sortir a pressionar, sinó que va esperar al mig del camp i va plantejar dues línies de quatre ben juntes per no concedir espais. L’objectiu principal era clar: no encaixar. L’Espanyol, endreçat en un 4-4-2 força ordenat, va procurar no complicar-se massa la vida, proposant un joc més pragmàtic que no pas amb Luis García per minimitzar errors. 

Durant pràcticament tota la primera meitat, l’Espanyol va cedir la iniciativa a un Osca que, malgrat no arribar a generar ocasions clares, sí que hi va posar intenció i ganes i va disposar d’algunes rematades altes que no van trobar porteria per ben poc. Sobretot per la banda dreta, amb Gerard Valentín portant de corcoll Brian Oliván, els aragonesos van buscar amb més insistència un gol que se’ls va resistir. L’Espanyol, força protegit, no va tenir idees al mig per construir ni tampoc gaire ganes d’arriscar. De fet, es podria afirmar que durant bona part del partit els blanc-i-blaus van sentir-se còmodes renunciant a atacar. 

Un sol xut de l'Espanyol a porteria

L’Espanyol, que durant tant de temps havia maleït actuacions desafortunades o, directament, incomprensibles del VAR, va celebrar aquest cop dues interpretacions a favor seu. La primera, just abans del descans: no es va castigar un refús de Cabrera amb el braç quan era l’últim home davant d’Obeng. Una jugada polèmica en què probablement es va considerar que l’uruguaià va escombrar la pilota tenint la mà a terra. Just després de la represa, l’Espanyol va aconseguir obrir la llauna després que l’àrbitre assenyalés penal per mans de Blasco en una acció que va ser revisada per una lleugera empenta prèvia de Braithwaite, i que l’àrbitre va considerar insuficient. Puado no va perdonar des dels onze metres i va firmar el seu novè gol d’aquest curs. Aquest, de fet, va ser l’únic xut a porteria de l’Espanyol en tot el partit. Una dada que resumeix el partit. 

Amb l’avantatge, però, l’Espanyol va mantenir el mateix guió garrepa. Lluny d’anar a buscar el segon, va permetre que l’Osca anés creixent a base d’ocasions. Pacheco, estirant el peu, va evitar l’empat en una claríssima rematada de Valentín. Els aragonesos, però, van acabar trobant l’1-1 en la tercera revisió del VAR de la nit: Vilarrasa va rebre en posició dubtosa una passada dins de l’àrea de Pulido, però la revisió de les imatges va confirmar que, per mil·límetres, Keidi Bare el va habilitar. Posició molt justa, gairebé al límit, però correcta a ulls del VAR, que va donar per bo el gol. La diana, tot sigui dit, feia justícia als mèrits dels locals, que havien buscat el gol amb més insistència. Empat i encara gràcies, perquè al tram final Gragera va salvar un gol sota pals i Pacheco va tenir força feina.