L’Espanyol surt de la tomba i s’encomana a un miracle

L’Espanyol va sortir de la tomba per deixar clar que està disposat a lluitar fins al final per mantenir la categoria. Els blanc-i-blaus van quedar-se a les portes de completar una remuntada que hauria estat històrica davant l’Atlètic de Madrid (3-3) en un partit que perdia 0-3 a l’inici de la represa i que va poder guanyar Joselu en un mà a mà davant Grbic a pocs minuts pel final. Si cal morir, que sigui així, drets, mostrant orgull i honor. Just el que demana i mereix una afició que segueix acompanyant l'equip en aquesta temporada que s'ha convertit en una llarga i lenta agonia. Va ser un partit totalment boig en què l’Espanyol va tornar a la vida quan tothom semblava que havia perdut la fe. L’empat no serveix, perquè deixa els blanc-i-blaus a tres punts de la salvació quan en queden sis per disputar. L’Espanyol necessitarà molt més que èpica, una carambola, per continuar a Primera la temporada vinent. Lluitant com va fer ahir, però, els miracles semblen possibles. 

Els blanc-i-blaus van deixar-se l’ànima en un partit que van merèixer guanyar en molts moments. A la primera part ho van fer gairebé tot bé: van dominar amb circulacions vertiginoses per dins i profunditat per les bandes, encerclant l’Atlètic i finalitzant la major part de les jugades. Van fer tot allò que se li demana a un equip que s’està jugant la vida i al qual només li val guanyar per seguir a Primera. Va fer un joc vistós, acumulant tot l’equip en camp rival, però no li va servir de res perquè l’Atlètic, gens amoïnat amb el domini local, va ser qui va trobar primer el premi. Per començar, Saúl amb un xut amb poc angle. Després, Griezmann, que abans del descans va obligar Pacheco a una estirada impossible quan la pilota ja havia traspassat la línia de gol. Així, almenys, ho va interpretar el VAR, que no va tenir pietat en la revisió de la jugada. Els madrilenys, amb ben poc, van castigar durament la inacció d'una defensa que no va moure's per refusar una triple ocasió molt clara.

Remuntada insuficient

Si l’Espanyol va arribar amb l’aigua al coll al descans, l’Atlètic es va encarregar de rematar la feina a la sortida dels vestidors. A la primera jugada del segon temps, Carrasco va aprofitar una nova badada de la defensa, que no va protegir bé un mal refús de Pacheco. Una bufetada de realitat per als pocs optimistes que quedaven. El 0-3 va desfermar una nova onada de protestes a la grada, que va tornar a reclamar la dimissió de la junta directiva. Sobre la gespa, el desànim va transformar-se en impotència fins que César Montes va donar una mica de vida amb una rematada de cap quan alguns aficionats ja començaven a desfilar cap a casa. L'Espanyol, un cop més, va tornar a demostrar que és un equip que no es rendeix. Quina llàstima que aquest caràcter que ha mostrat en tants partits, però, no l'hagi acompanyat del joc vistós que va imprimir davant l'Atlètic.

Joselu, de penal, i Vinicius van obrar un miracle en un quart d’hora. Els blanc-i-blaus van sortir de la tomba en l’última mitja hora de partit, aprofitant que els madrilenys no van voler, o poder, marcar el quart. Els espanyolistes van acariciar el gol, però la pilota ja no va voler entrar més. Les victòries del Valladolid i del Getafe ja no deixen més marge d'error: l’Espanyol necessitarà guanyar a Mestalla, diumenge, i a casa davant l'Almeria, en l'última jornada, per buscar un miracle.