L'Espanyol s'encomana al patiment per jugar la final del 'play-off'

BarcelonaL’Espanyol pateix, però jugarà la final dels play-off davant l’Oviedo. El conjunt blanc-i-blau va resistir de valent en la tornada de la semifinal contra l’Sporting (0-0), en què va fer bo el gol marcat al Molinón. No va ser una nit dolça fins al xiulet final, quan van esvair-se tots els temors que un gol dels asturians forcés una pròrroga indesitjada. Els blanc-i-blaus allarguen una imbatibilitat que ja s’estén a 18 partits en el moment més important de la temporada. Queden dues finals, ara sí, per certificar l’anhelat retorn a Primera.

L’Espanyol podria haver-se estalviat bona part del patiment si Puado hagués marcat la claríssima ocasió que va tenir 22 segons després de l'inici del partit. Incomprensiblement, va enviar als núvols una passada de la mort de Jofre. Les ganes de marcar un gol que donés la tranquil·litat i la incapacitat per frenar un partit accelerat van propiciar que l’Sporting es quedés pocs centímetres d’enviar el partit a una pròrroga indesitjada per la parròquia espanyolista. 

Manolo González, que va repetir l’alineació i el plantejament del partit d’anada, va fer-se un tip de demanar calma als seus homes. El tècnic espanyolista va intentar sense èxit que el partit es descontrolés massa aviat. La precipitació amb què va afrontar bona part dels seus atacs va estar a punt de costar-li ben cara a un Espanyol sense calma. L'Sporting que va anar creixent al llarg del partit. Otero i Manolo González van tenir a tocar el 0-1 en dues rematades que van sortir creuades per ben poc. 

Hassan va tornar a convertir-se en la principal amenaça dels asturians, però l’Espanyol el va contenir altre cop amb ajudes constants. Si Joan Garcia va fer-se fort per dalt al primer temps i sota pals al segon, Calero i Cabrera van mostrar-se impermeables per baix. Quan no funciona l’atac, cal una defensa capaç de treure aigua de la cova i defensar amb el ganivet entre les dents. De sacrifici defensiu no n’hi va faltar a l’Espanyol, i gràcies, perquè la segona part va convertir-se en un autèntic maldecap. 

Els blanc-i-blaus van mostrar-se incapaços de resoldre el partit, ja que totes les seves arribades van marxar desviades o bé acabaven manses als guants de Yáñez. La més clara després de la represa, un pal de Braithwaite. Inoperant en atac, l’equip periquito va cedir la iniciativa a l’Sporting, que al tram final va amenaçar amb insistència l’àrea de Joan Garcia. L’Espanyol va acabar necessitant una dosi d’heroïcitat per acabar defensant l’empat després que Omar veiés la vermella al minut 90, just quan l’Sporting més collava.

Amb deu i patint molts nervis, l’Espanyol va saber sobreviure gràcies, en bona part, a l’empenta d’un Stage Front Stadium que va aguantar l’equip quan més ho necessitava, després de firmar la millor entrada (30.605 espectadors) dels últims quatre anys, des del derbi contra el Barça en Lliga del gener del 2020, quan es van superar els 33.000 assistents. L'afició ha canviat el xip. Ara cal rematar la feina contra l'Oviedo.

L'altra victòria de l'Espanyol als despatxos

A banda de l'eliminació al play-off, l'Espanyol també ha aconseguit una victòria contra l'Sporting, aquest cop als despatxos. El club asturià haurà de pagar 2 milions d'euros a l'entitat blanc-i-blava per no haver respectat el dret de tempteig sobre Pedro Díaz, després que un arbitratge de la Lliga hagi donat la raó a l'Espanyol. És menys de la meitat dels 5 milions contemplats inicialment entre tots dos clubs en cas d'incompliment de l'acord firmat en paral·lel a la sortida de Víctor Campuzano al conjunt asturià. El club espanyolista podria haver-se'l endut si igualava la proposta, però l'Sporting no va informar de l'oferta del Girondins de Burdeus, que va comprar el 51% dels seus drets econòmics per prop de 2,2 milions d'euros. L'Sporting, que estudiarà acudir a la justícia ordinària, haurà de fer efectiu el pagament en les properes setmanes.