L’Espanyol s’assegura el 'play-off' i esgotarà les opcions d’ascens directe

BarcelonaL’Espanyol vol esgotar les poques opcions que té de pujar de forma directa. Els blanc-i-blaus, que ja tenen pràcticament assegurat un bitllet per al play-off, van remuntar davant d’un rival directe com l’Oviedo (2-1) en un partit en què van comptar amb un aliat inesperat, el VAR. Els de Manolo González necessiten ara guanyar els dos últims partits que els queden i esperar una carambola per poder optar a una de les dues primeres places. Un escenari remot, però encara matemàticament possible. 

Tot plegat, després d’un triomf vital en un partit en què els espanyolistes van tornar a evidenciar que són un equip molt menys treballat que adversaris com el mateix Oviedo. La victòria davant dels asturians, de fet, s’explica en bona part per les intervencions d’un Joan García que cada partit que juga es fa una mica més gran. Ahir, nou repertori d’aturades, tant amb les mans com amb la cara, per mantenir amb vida un Espanyol amb moltes deficiències a l’hora de fabricar futbol. 

Davant, l’Oviedo va començar imposant el seu joc a través de superioritats numèriques al mig del camp, on té un cervell que va convertir-se en un autèntic maldecap per a l’Espanyol. Amb 39 anys, Santi Cazorla va demostrar que no ha perdut ni un bri del talent que ha exhibit al llarg de la seva brillant carrera. Diuen que els rockers no es fan mai vells, i l’asturià ho va evidenciar servint passades de gol amb les dues cames i des de totes les posicions possibles. Dos córners seus els van rematar amb èxit Luengo, primer, i Calvo, després. El primer gol va pujar al marcador, però el segon va ser invalidat pel VAR, que va advertir que Alemao estava en fora de joc. L’atacant no va tocar la pilota, però sí que va impedir que Brian Oliván pogués evitar que entrés al fons de la xarxa. 

El VAR, que havia anul·lat un altre gol per fora de joc dels asturians al minut 2, també va advertir un clar penal sobre Keidi Bare per una trepitjada de Colombatto. Braithwaite no va perdonar i va revifar l’Espanyol quan menys s'ho mereixia. Els blanc-i-blaus van capgirar el marcador a la represa, amb una rematada de cap de Cabrera. La millor notícia, aprendre a mantenir l’avantatge, un fet que pot ser clau també en un hipotètic play-off. 

Les possibilitats d'ascens de l'Espanyol

L'Espanyol en tindrà prou amb un punt per assegurar matemàticament la promoció d'ascens. De fet, podria disputar els play-off i tot perdre els dos partits que li queden: en tindria prou amb que el Racing de Santander no sumi tres punts i que entre l'oviedo, l'Sporting i l'Elx, dos d'ells no sumin sis punts.

I per ascendir de forma directa? L'Espanyol podria aconseguir-ho sumant quatre punts, sempre i quant el Valladolid perdi els dos partits que li queden (davant del Vila-real B i el Tenerife) i l'Eibar en sumi un, com a màxim (juga contra l'Sporting i l'Oviedo). La resta de supòsits exigeixen que l'Espanyol sumi ple i arribi als 71 punts. En el cas d'un hipotètic quàdruple empat a aquesta xifra amb Leganés, Valladolid i Eibar, l'Espanyol seria primer després d'haver sumat 9 punts en els enfrontaments directes amb aquests rivals, els mateixos que el Leganés. Els blanc-i-blaus quedarien per sobre al tenir una millor diferència de gols en els enfrontaments amb aquests tres equips.

En el cas de triples empats, els de Manolo González també podrien aconseguir l'ascens. Si fos amb el Leganés i el Valladolid, pujaria sempre i quan l'Eibar no arribi als 72 punts. Si fos amb el Leganés i l'Eibar, pujaria si el Valladolid no arriba als 72 punts. Si l'empat és amb Valladolid i Eibar, en canvi, l'Espanyol pujaria independentment del que fes el Leganés. Els blanc-i-blaus tenen guanyat el 'goal average' particular amb l'Eibar i el Valladolid, però no amb els madrilenys.