L'Espanyol i el risc de caure a Segona sense un paracaigudes econòmic

Barcelona“Qui pensi que hem abaixat els braços és que no sap què és ser periquito”. L’Espanyol es fa seva aquesta frase del seu tècnic, Luis García, per apel·lar a l’èpica que tants cops l’ha rescatat al llarg de la història. El club blanc-i-blau busca encetar aquest divendres davant del Cadis (21 h, M. LaLiga) una remuntada que li permeti continuar a Primera. Resten nou finals per evitar un descens que l'entitat espanyolista hauria d'afrontar amb força menys recursos econòmics que el que va patir la temporada 2019-20.

Aleshores, l’Espanyol va poder respondre al pas per Segona gràcies a una sèrie d’ingressos que, entre altres factors, li van permetre mantenir gairebé totes les seves estrelles. Un escenari que difícilment es repetiria enguany, ja que el club blanc-i-blau no disposaria del mateix paracaigudes. La temporada 2019-20, l’Espanyol va aconseguir facturar 102 milions d’euros i generar un benefici de 9 milions gràcies a la seva participació europea. Per a aquest curs havia previst ingressar 93,5 milions i uns números vermells de 9,6 milions que elevarien per sobre de 40 milions les pèrdues acumulades en els darrers tres anys. Aquesta última dada no és fútil, ja que a diferència del que va passar l’estiu del 2021, quan Chen Yansheng va capitalitzar 38 milions d’euros que havia prestat al club, ara el propietari xinès ja no té marge per executar noves ampliacions de capital. És a dir, que l’Espanyol estaria obligat a afrontar el pas per Segona amb els recursos propis que fos capaç de generar o bé amb deute extern. 

En aquest sentit, cal tenir en compte les implicacions que té un descens als ingressos ordinaris. La temporada 2020-21, el club blanc-i-blau va veure retallada la seva xifra de negoci un 82,7%, fins als 16,9 milions. La major part d’aquesta caiguda s’explicava per la davallada, d’un 86%, dels drets audiovisuals, fins als 10,6 milions. Els ingressos per publicitat i comercials van caure un 60%, fins als 5,33 milions. Ara fa tres anys, l’Espanyol va trobar una mica d’oxigen econòmic arran de la compensació que la Lliga paga als clubs que perden la categoria. Aquest concepte es calcula tenint en compte una mitjana dels ingressos televisius i totals obtinguts pels clubs en les últimes cinc temporades, així com l’antiguitat de cada entitat a Primera. El 2020, l’Espanyol va poder ingressar el màxim possible per aquest concepte, ja que acumulava 26 temporades ininterrompudes a la màxima categoria. En total, aquest mecanisme li va reportar 30 milions, la xifra més elevada aportada per la Lliga. La resta de clubs que han baixat a Segona han rebut entre 9,6 i 19,6 milions. Cal tenir en compte que ara l’Espanyol només podria multiplicar el percentatge que li correspon per aquest concepte per dos, i no per 25. 

El club blanc-i-blau, d’altra banda, va aconseguir oxigen per reforçar-se gràcies a tres patrocinadors i als fons rebuts per CVC. El club disposava de prop de 12 milions per destinar a reforçar la plantilla en un termini de tres anys, però va gastar-los les temporades 2021-22 i 2022-23. Ara, no només no tindria accés a aquests fons, sinó que hauria de cedir el 10,95% dels seus drets audiovisuals al fons inversor. La hipòtesi d’un nou descens, a més, provocaria una nova caiguda del límit salarial similar a la de la temporada 2020-21. Aleshores, el club va haver de retallar en 21 milions la despesa en personal, un 30%, per poder inscriure la plantilla a Segona. Un nou descens obligaria a reduir salaris i, probablement, a assumir alguna venda. El 2020 li va tocar a Marc Roca, que va marxar al Bayern Munic per 9 milions més variables. La sortida de Pedrosa gratis al Sevilla implica que serien altres actius els que perillarien en el supòsit d'un descens que, afortunadament per a l'Espanyol, encara és evitable.