L’Espanyol presenta un film de terror a Sant Sebastià (2-1)

L’Espanyol ha presentat a Sant Sebastià el seu particular film de terror. El gènere cinematogràfic amb què es pot descriure l’inici de curs de la defensa del conjunt de Diego Martínez ha tornat a acompanyar els blanc-i-blaus al Reale Arena (2-1). Davant d’una Reial Societat amb els ullals esmolats, l’Espanyol ha tornat a cometre una sèrie d’errades clamoroses que, per variar, han acabat pagant molt car. 

Poc ha importat que Diego Martínez canviés el dibuix: l’Espanyol continua sent massa generós amb els seus rivals. Les ressenyes del partit al Reale Arena no deixaran ben parat cap dels actors espanyolistes. Començant pel porter, un Álvaro Fernández que ha regalat a Kubo un mal control dins de l’àrea que ha permès a l’exblaugrana assistir a Sorloth, que ha obert la llauna a plaer. Seguint per la defensa: tot i jugar amb tres centrals per primer cop aquest curs, continuen deixant forats. Cabrera, ja sense un braçalet de capità que s’ha quedat Darder, ha quedat novament retratat en el segon gol local, en què s’ha quedat clavat i ha permès a Brais entrar a l’àrea sense oposició. Els laterals, incapaços de ser profunds, han patit força amb la pilota als peus tot i poder actuar com a carrilers. 

Tampoc ha estat millor el mig del camp, que només s’ha entès en el gol de l’empat. Dos minuts després de l’1-0, Darder s’ha associat amb Expósito en un córner servit en curt. El xut del de Cubelles, ras i centrat, l’ha desviat el bosc de cames de la defensa de la Reial Societat, molestant prou a Remiro perquè la pilota acabés al fons de la xarxa. A partir d’aquí, l’Espanyol no ha tingut mig del camp ni per construir ni tampoc per destruir. Ha tornat a exercir una pressió sense idees al mig, i Joselu i Braithwaite s’han fet un tip de pugnar amb els centrals i tirar desmarcades, un treball fosc que aquest cop ha acabat sense premi. 

Si fosca ha estat l’actuació dels jugadors blanc-i-blaus, no gaire millor ha estat la direcció d’un Diego Martínez que no ha estat gaire afortunat. Ni el pla de partit inicial ni els canvis del gallec (l’Espanyol ha acabat jugant amb dos migcampistes i quatre davanters) han servit per capgirar el resultat ni la imatge d’un equip que continua sent massa tou a les dues àrees i mancat d’idees al mig del camp. L’Espanyol ha defensat millor a camp rival que al propi, però no ha estat capaç d’aprofitar les nombroses pèrdues del seu contrincant, a diferència del que ha passat amb la Reial Societat. Els errors grollers es paguen molt car a Primera, especialment en aquells equips que no tenen un davanter que els asseguri 15 gols per temporada. L’Espanyol necessita un central de garanties, més creativitat al mig del camp i arguments per atacar per les bandes, però mentre no arriba el mercat d’hivern necessita trobar solucions als evidents problemes que ha deixat la finestra d’estiu. Basar-ho tot en el que puguin aportar els fitxatges del gener seria un pecat mortal que els blanc-i-blaus no es poden permetre el luxe de repetir. Perquè potser ja serà massa tard.