L’Espanyol pateix per presumir que ja suma 1.000 victòries a Primera

BarcelonaL’Espanyol afrontarà l’aturada per seleccions amb un triomf balsàmic i també simbòlic. El conjunt blanc-i-blau ha derrotat el Mallorca (2-1) en la que és la victòria número 1.000 a Primera Divisió. Una fita fins ara només a l’abast d’un selecte i reduït nombre de clubs: Reial Madrid, Barça, Atlètic de Madrid, Athletic Club, València i Sevilla. La victòria serveix per recordar la història d’un club que s’encamina cap als 125 anys de vida fent de la resistència la seva bandera. També per allunyar els blanc-i-blaus d’unes posicions de descens que espera trigar a tornar a trepitjar. 

Després d’encaixar tres derrotes consecutives, la necessitat dels de Manolo González contra un Mallorca en ratxa, que venia de guanyar tres partits seguits, era molt gran. Darder, protagonista a la prèvia, no ha tingut un retorn gens lluït a la que va ser casa seva. El d’Artà ha estat rebut amb xiulets per bona part de la seva antiga afició, que sempre troba al planter nous referents als quals ovacionar. 

Un d’ells, un Jofre Carreras que, sense fer soroll, s’està consolidant com una peça clau en un atac que no va precisament sobrat de gol. L’extrem gironí ha participat en els dos gols i ha completat un dels seus millors partits amb el primer equip. Primer ha servit una centrada a l’esquerra a Kumbulla, en una jugada a pilota aturada, que el central albanès ha rematat de cap al fons de la xarxa. Després, a l’inici de la represa, ha finalitzat un contraatac conduït per Romero i prolongat per Cardona. 

El mariscal Král lidera la resistència al mig del camp

Els dos gols han premiat els mèrits d’un Espanyol que ha firmat una tarda rodona, intens sense pilota i dominador quan la tenia. Una de les claus ha estat el trivot format per Král, Lozano i Gragera, que ha aportat equilibri i solidesa al mig del camp. El primer, amb més llibertat per moure’s, ha exhibit pulmó per fer de totterreny, sent providencial a l’hora d’iniciar una pressió efectiva. Gràcies a ell, l’Espanyol s’ha fet un tip de recuperar pilotes a la meitat de camp d’un Mallorca espès. Feia molt de temps que els blanc-i-blaus no aconseguien traslladar el partit tan lluny de la seva porteria durant almenys una hora de joc. 

Però quan semblava que l’Espanyol tindria una tarda tranquil·la, Arrasate ha mogut fitxa amb un quàdruple canvi. Els balears s’han tret la son de les orelles i han començat a amenaçar la porteria de Joan Garcia. Primer Abdón Prats ha rematat tou i centrat, amb el cap, una centrada que l’havia deixat sol al cor de l’àrea. Just després, l’exespanyolista Raíllo ha desviat amb l’esquena una rematada de Larin al segon pal en un córner. Un partit més sense deixar la porteria a zero, un dels grans reptes pendents de l’equip. Amb vint minuts al davant, tornava a tocar a patir. Una altra constant a la història de l’Espanyol. 

Quan semblava que els blanc-i-blaus havien perdut lleugerament el control del partit, Manolo González ha donat entrada a Cheddira, un davanter, per Lozano, migcampista. Una aposta arriscada que més tard ha suavitzat amb canvis més defensius. El Mallorca, bolcat, ha obligat Joan Garcia a aturar una rematada perillosa de Chiquinho en un temps afegit excessivament llarg, d’onze minuts. L’Espanyol, tot i el vent en contra, ha aconseguit mantenir l'avantatge. I ja pot presumir de ser un dels únics set clubs amb 1.000 victòries a Primera.