L’Espanyol pateix per marxar líder del camp del cuer de Segona

L’Espanyol torna a respirar després de recuperar el liderat de Segona. Els blanc-i-blaus han superat l’equador d’una setmana atípica, amb tres partits en dilluns i dijous, imposant-se al cuer, el Cartagena (0-2), en un partit poc brillant però força valuós per continuar creixent a partir dels resultats. Una visita en què va anar de més a menys. L’únic positiu, la victòria, un tresor valuós fins i tot en els dies més espessos. 

Poc importa que l’Espanyol se senti superior als rivals: ho ha de demostrar partit rere partit tenint més continuïtat en el joc. Mentrestant, benvingudes són les victòries. Els blanc-i-blaus, tot i els dos entrebancs amb què va tancar el mes de setembre, ja acumulen 20 punts en nou jornades. És a dir, que ja tenen al sarró una quarta part dels 80 punts que en les últimes cinc temporades han garantit gairebé sempre una plaça d’ascens directe. 

Per arribar a l’objectiu, però, a l’equip de Luis García encara li falta recórrer la major part del trajecte a la categoria de plata. A Cartagonova, on el públic va arribar a xiular un missatge de la megafonia demanant que no proferissin insults racistes sobre Omar, els blanc-i-blaus van trobar-se un rival disposat a defensar-se en bloc baix. La pilota va córrer a càrrec de l’Espanyol, que va encomanar-se al seu trident ofensiu per desencallar un partit d’aquells que costen de mastegar. Amb Puado, Braithwaite i Pere Milla, els blanc-i-blaus tenen un atac de luxe en una categoria que no va precisament sobrada de talent ofensiu. 

Tots tres van gaudir de claríssimes ocasions en la primera mitja hora de joc. La primera, de Puado als trenta segons, va acabar als núvols. No acaba d’estar precís el punta barceloní, que tot i que ja ha marcat quatre gols aquest curs, en podria sumar el doble si no hagués desaprofitat diversos gols cantats. Un error que va esmenar poc després assistint Pere Milla en el 0-1 en una jugada iniciada per Braithwaite. El danès, que té ganes de reivindicar-se després de no haver entrat en l’última convocatòria amb la selecció de Dinamarca, també va poder dir-hi la seva en dues rematades des de l’àrea petita. La primera la va salvar el porter local, Marc Martínez, amb una mà espectacular. La segona, al segon temps, una xilena que no va trobar porteria per ben poc. El premi a la insistència, a Braithwaite, li va arribar més tard. 

L’Espanyol, tot i veure’s superior tècnicament a un rival farcit de veterans que superaven amb escreix la trentena, no va saber resoldre el partit quan tocava i va acabar patint. Els murcians, que aquesta setmana van estrenar entrenador, van poder empatar a la represa. Primer, Umaro va estavellar un xut a la creueta; després, Ortuño va estar a punt de castigar una nova badada de Pacheco, que es va confiar en excés i va patir de valent per allunyar la pilota a córner. Aquest cop, l’embolic amb els peus va acabar bé. 

Amb gairebé mitja hora per afrontar, Luis García va sacrificar Melamed per protegir-se amb Gragera. La consigna era clara, posar pausa en un tram final en què l’Espanyol va gairebé renunciar a atacar. Un partit més, els espanyolistes van enyorar un líder al mig del camp que reclamés la pilota quan li crema a la resta de l’equip. La plaça vacant de Darder segueix esperant un Aguado encara fora de ritme. Sense gol ni control, l’Espanyol va jugar amb foc en un partit en què va acabar agraint trobar-se davant del cuer de la categoria. Braithwaite, al temps afegit, va sentenciar el partit després de rematar a plaer una passada de la mort de Ramon Ramos, que acabava d’entrar sobre la gespa. Els de Luis García van marxar amb tres punts i el liderat, però mostrant una imatge força pobra que hauran de millorar de valent si volen sumar els prop de 60 punts que els falten per tornar a Primera.