L’Espanyol obra un petit miracle al Sánchez Pizjuán

BarcelonaL’Espanyol es queda a les portes d’obrar un miracle majúscul al Sánchez Pizjuán. Als blanc-i-blaus se’ls va fer massa llarg un partit en què es van avançar, però on van acabar treient aigua de la barca per acabar mantenint un empat (1-1) de molt valor. Un punt i gràcies. Per la quantitat i qualitat d’ocasions que va generar el Sevilla, va merèixer endur-se un botí major. Contra tot pronòstic, però, l’Espanyol va resistir en un escenari advers, sense gairebé trepitjar la meitat de camp rival amb la pilota, amb la defensa traient constantment aigua de la barca i amb el porter evitant que Lukébakio firmés un hat-trick a base d’estirades prodigioses.

El punt no treu de pobre l’Espanyol, però és un punt de partida interessant, tenint en compte que en tota la primera volta només havia firmat un sol punt a domicili, ni més ni menys que al camp de l’Atlètic de Madrid. Els blanc-i-blaus són plenament conscients que la permanència passa per mantenir o millorar les xifres a casa, però sobretot per posar fi a la fragilitat a domicili, el principal deure pendent aquest curs. 

El pla de partit de Manolo González era clar: ordre darrere i aprofitar algun dels atacs aïllats que fos capaç de generar. A la primera meitat es va complir a la perfecció. Al quart d’hora, Kumbulla va obrir la llauna després de caçar dins de l’àrea un mal refús de Gudelj a una falta de Tejero que va rebotar al cos de Saúl. Una carambola tan afortunada com poc habitual en un partit a favor de l’Espanyol. 

Amb el 0-1, però, encara quedava per endavant el més difícil: contenir el potencial ofensiu del Sevilla, començant per Lukébakio. Sobretot tenint en compte que el seu marcador, Brian Oliván, va ser substituït per lesió al minut 18. Entre Romero, el seu relleu, i Tejero, que va fer de doble lateral, van intentar contenir l’extrem belga, que a la primera volta ja havia marcat dos gols a l’RCDE Stadium. I va estar a punt de repetir, ja que poc després del 0-1 va tenir a tocar l’empat en un endimoniat i potent xut creuat que Joan Garcia va aconseguir desviar al travesser amb una prodigiosa estirada. Un minut més tard, Badé va enviar al pal una rematada de cap a la sortida d’un còrner. 

Joan neutralitza Lukébakio, però no Badé

El conjunt de Garcia Pimienta va posar contra les cordes un Espanyol sòlid i ordenat darrere, però molt imprecís i precipitat en atac. Totes les garanties que els blanc-i-blaus oferien quan defensaven en camp propi les perdien quan creuaven la línia divisòria. Els de Manolo González no van ser capaços de canviar aquesta inèrcia, fet que va convertir la resta de partit en un mar d’atacs del Sevilla. El guió no va canviar a la represa. De nou Lukábakio va tenir a tocar l’1-1 en una rematada picada que, qui sinó Joan Garcia, va tornar a enviar a còrner amb una altra estirada de fotografia. 

El Sevilla va continuar picant pedra fins que va aconseguir trencar el mur espanyolista. Ho va aconseguir Badé en dues ocasions amb només set minuts de diferència. En la primera, l’àrbitre li va anul·lar el gol, després de ser haver advertit pel VAR que havia empès Cabrera, que posteriorment va topar amb Joan Garcia. En la segona, va sorprendre el porter blanc-i-blau amb un xut ajustat al pal des de fora de l’àrea que va fer un efecte de fora cap endins. Semblava aturable, però Joan Garcia no va aconseguir-ho. Si que va poder evitar, en canvi, un nou xut de Lukébakio, que va convertir-se en un autèntic malson per la defensa espanyolista. Urko, que va debutar al tram final, ja sap què li espera: resistir i patir. Benvingut sigui si el trajecte acaba amb punts al sarró.