L’Espanyol no es ven (de moment)

BarcelonaL’Espanyol no es ven. Si més no, de moment. I no perquè el seu propietari, Chen Yansheng, hagi decidit refusar l'interès que, segons va avançar la Cope i l’ARA ha confirmat a través d’un destacat executiu vinculat al futbol espanyol, ha arribat a les oficines del club per part d’un fons d'inversió nord-americà diferent del que va interessar-se per adquirir l’entitat a principis d’any, sinó perquè fonts del club neguen que s’estigui estudiant cap oferta en ferm i que s’hagi contractat la consultora FTI Consulting per trobar un comprador per les accions que Rastar Group posseeix. 

Com que és una empresa cotitzada a la borsa xinesa de Shenzhen, Rastar està obligada per llei a emetre un comunicat públic en el cas que iniciés unes negociacions formals per la venda d’un actiu com l’Espanyol. En cas de no fer-ho, el conglomerat xinès es veuria exposat a rebre una multa. Així doncs, en el supòsit que qualsevol inversor es decideixi a seguir amb el procés i firmi un preacord no vinculant —hauria de pagar per anticipat un 10% del total de l’operació, segons La Grada—, encara caldria esperar un mínim d’uns tres mesos abans no es tanqués definitivament l’operació de compravenda. En aquest termini, s’iniciarien les diferents auditories i due diligences corresponents. És a dir, que si demà algun inversor es decidís a fer el pas, encara trigaria un trimestre a comprar el club. Per tant, una hipotètica venda de l’Espanyol en cap cas es materialitzaria abans del 2023.

És a dir, que serà Chen qui dirigirà el club durant el pròxim mercat hivernal. De fet, segons ha pogut saber l’ARA, aquesta setmana l’empresari xinès s'ha reunit telemàticament amb el CEO del club, Mao Ye; el director esportiu, Domingo Catoira, i l’entrenador, Diego Martínez, per planificar el mercat de fitxatges. Van celebrar una trobada telemàtica a les 7 del matí (hora catalana) a la Ciutat Esportiva Dani Jarque. Yansheng, per tant, continua gestionant l’Espanyol amb total normalitat. L’empresari xinès no té gens de pressa per vendre l’entitat. Fonts del seu entorn, a més, puntualitzen que quan accepti fer el pas buscarà un comprador que ofereixi al club un projecte amb prou continuïtat per accelerar-ne el creixement. No vol vendre l’Espanyol a un fons qualsevol que no li ofereixi unes garanties determinades. 

No pot fer més ampliacions de capital

Des de l’entitat blanc-i-blava admeten a l’ARA que, malgrat acumular unes pèrdues d'uns 40 milions d'euros en els últims tres exercicis, el club té prou capacitat per poder incorporar els reforços que considera necessaris. L’Espanyol, això sí, es veu condicionat per la falta d’ingressos extraordinaris. D’una banda, només ha recollit 23 milions d’euros en traspassos en les últimes tres temporades. De l’altra, Chen ha hagut de replantejar el seu full de ruta a l’Espanyol per la prohibició del govern xinès a la fuga de capitals del país. 

El canvi de normativa al país asiàtic, el 2017, va alterar significativament els plans de l’empresari xinès, que tenia previst anar injectant diners al club a través d’ampliacions de capital periòdiques segons les necessitats de l’entitat. La primera va arribar el 2016. Després de pagar prop de 40 milions per aconseguir la majoria accionarial, va aportar 75 milions en la primera ampliació. Arran de la prohibició del govern xinès, les dues ampliacions posteriors (50 milions el 2019 i 38 milions el 2021) van arribar a través de la capitalització de préstecs participatius (va convertir deute en accions). És a dir, que no eren diners que entressin des de la Xina, sinó que ja havien entrat al club abans del canvi de normativa. Fins ara Chen ha gastat més de 200 milions a l’Espanyol, dels quals més de 160 són injeccions de capital. 

Ara el problema és que, amb el deute del club amb Rastar Group gairebé liquidat, Chen no té marge per aportar més diners de fora a través de noves ampliacions de capital. Els últims anys se les ha empescat com a pogut a través d’una petita escletxa legal, la sucursal que Rastar té a Hong Kong: allà l’empresa acumulava capital procedent de les exportacions o de les vendes de la divisió de videojocs i l’enviava a Barcelona. No eren grans quantitats, però almenys estaven fora del control del govern xinès. Mentre estudia quines palanques pot activar en el futur, i a l'espera de veure si finalment algun inversor s'atreveix a fer un pas ferm, a l'Espanyol no li queda cap altre remei que aconseguir ser autosuficient i créixer amb els seus propis recursos, sense dependre d'injeccions de capital externes.