L’Espanyol es fa el mort abans de trencar un malefici

BarcelonaL’Espanyol trenca el malefici a domicili. Els blanc-i-blaus van patir de valent per acabar sumant la primera victòria de la temporada fora de casa (0-1), un triomf d’or que no només allunya els espanyolistes del descens, sinó que també envia un missatge: l’Espanyol està molt viu, també lluny de Cornellà-El Prat, i seguirà lluitant fins al final. A partir d’ara, a més, ho farà sense la pressió de ser un dels cinc equips de les cinc grans lligues europees que encara no havia aconseguit el primer triomf en camp contrari. Gairebé dos anys després, la primera victòria visitant ja és aquí. 

La crida de Manolo González va fer efecte: calia deixar enrere les estadístiques negatives i mirar les coses positives que fa el seu equip. I, des de fa unes quantes setmanes, en fa més de bé que de malament. L’Espanyol va ser una roca en defensa, frustrant un cop i un altre els avisos d’un Alabès que, si no va veure porteria, també va ser, en part, pel seu desencert en atac. 

A Mendizorrotza, de fet, l’Espanyol va mantenir el tipus gràcies a l’ordre defensiu que fa setmanes que ha adquirit. Amb la pilota, la història va ser força diferent, tant a l’hora d’iniciar el joc des de darrere com d’intentar transmetre una mica de perill en camp rival. L’Espanyol amb prou feines va amenaçar la porteria de Sivera en un partit força embarrat, amb més joc aeri que control. 

L’Alabès, de fet, va ser qui va tenir les millors arribades. Toni Martínez va desaprofitar dues rematades amb l’esquerra que van sortir desviades, però l’ocasió més clara del primer temps la va tenir, poc abans del descans, Kike García. L’exespanyolista Joan Jordán el va deixar sol a l’àrea servint de pressa una falta, però el punta no va connectar bé la rematada, tot i que estava tot sol al punt de penal. 

 L’Espanyol, sense pausa ni control, va resistir al setge d’un Alabès que en volia més però que no va trobar encert. Un partit més, Joan Garcia va tornar a brillar. En el segon temps va frustrar dos catalans com Aleñá i Joan Jordán, que havien amenaçat la seva porteria amb rematades de perill. Els de Manolo González no van estar gaire fins en atac, ja que ni Puado ni Roberto Fernández van aconseguir ser precisos a l’hora d’iniciar contracops. Tampoc Král, que aporta capacitat de treball, va ser capaç de filtrar passades als atacants. 

I mentre pressionaven al màxim els vitorians, va aparèixer el miracle. L’Espanyol, que no va firmar la primera rematada entre els tres pals fins al minut 82, va aconseguir el 0-1 a quatre minuts del final. Dos dels canvis fets per Manolo González van decantar el partit: Tejero va firmar una sensacional centrada i Calero, de cap, la va enviar al fons de la xarxa, un salt imperial per trencar un malefici que feia massa temps que era una motxilla excessivament feixuga. Que ningú doni mai per mort l'Espanyol.