L'Espanyol es juga la vida amb "ferides del passat que no s'han tancat"

BarcelonaDesprés d’una dècada voltant per sis clubs de tres categories diferents, Pere Milla (Alcarràs, 1992) va tornar a Catalunya quan l’Espanyol va convertir-lo en el fitxatge més car de l’estiu passat. El polivalent atacant afronta, amb 31 anys, els sisens play-off d’ascens de la seva carrera. Un bagatge que el converteix en el membre de la plantilla blanc-i-blava amb més experiència en aquesta mena d'eliminatòries. L’Espanyol afronta aquest diumenge al Molinón (21 h, LaLiga TV Hypermotion) l’anada d’una semifinal que es resoldrà dijous a l’Stage Front Stadium (21 h). 

“M’agrada molt jugar els play-off i que acabin bé, perquè encara que el cor pressiona, és una sensació molt bonica”, admet Milla en una conversa amb l’ARA. Ho diu algú que n'ha patit més que no pas gaudit. Amb el Lleida Esportiu va quedar-se a les portes de pujar a Segona dues vegades: el Jaén els va eliminar als penals el 2013 i el Leganés a la pròrroga el 2014. El filial del Sevilla va deixar-lo amb la mel als llavis per un sol gol quan jugava a l’UD Logronyès, mentre que el Valladolid va privar-lo de Primera amb el Numància. Va trobar la felicitat al cinquè intent, quan un gol agònic seu a Montilivi va donar a l’Elx l’ascens a la màxima categoria. 

“Els play-off són una altra competició on tant és què ha passat durant l’any. Tothom volia pujar de manera directa, però malauradament no ha pogut ser. Ara tenim una altra oportunitat i hem d’afrontar-la amb il·lusió, perquè el premi de pujar a Primera és molt gran”, comenta l’atacant d’Alcarràs, que adverteix que el cap marca els equips que hi participen. “Per anar-hi frustrats, no cal que ens hi presentem. En anteriors play-off m’he enfrontat amb equips amargats per no haver pujat per la via directa i han acabat eliminats”, avisa Milla, que considera que l’Espanyol hi arriba “molt bé i amb força”. “És un vestidor que està molt unit i que creu en l’objectiu. Sumem setze partits consecutius sense perdre, això parla molt bé dels jugadors que hi ha”, admet. 

Defineix la temporada com a “dura i estranya”, tant per la destitució de dos entrenadors com per les crítiques d’una afició que va xiular l’equip en l’última jornada. “Hi ha ferides del passat de l’Espanyol que no s’han tancat, sobretot pels dos últims descensos, però ara no s’ha de mirar enrere, sinó cap al futur immediat, que és pujar a Primera. Entenc que s’hagin recriminat coses als jugadors i ho aguantem, però ara esperem que estiguin al nostre costat al 100%, perquè és una afició que sempre ho dona tot”. 

El nerviosisme que es viu a la graderia de l’Stage Front Stadium, avisa, és una arma de doble tall i els adversaris intenten aprofitar-se'n. “Un excompany em va dir que no entenia per què ens xiulaven tot i anar guanyant a casa. Els altres rivals ens diuen que intenten fer-nos un parell d’atacs ràpids, encara que no acabin en xut, perquè així el nostre públic ens xiuli. A ningú li agrada que l’equip i l’afició no vagin plegats. Entenc que estiguin descontents pel que ha passat, però necessitem el seu suport”, afegeix el davanter, un dels jugadors més assenyalats al llarg del curs tant a la graderia com a les xarxes socials: “M’agraden molt, sobretot X, on la gent va sense filtre i diu autèntiques animalades. A mi no m’afecten les crítiques”.  

Milla ho accepta, igual que accepta un canvi de posició que l’ha allunyat de l’àrea rival. “Qui m’ho hauria dit, amb 31 anys, que jugaria de carriler. Sempre m’han dit que tenia recorregut i la veritat és que m’hi trobo molt a gust”, admet el futbolista de l’Espanyol, que recorda que ningú li ha regalat res al llarg de la seva carrera: “Fa alguns dies mirava la vida laboral i recordava quan treballava recollint fruita, fent de cambrer o d’electricista. Fa uns quants anys compaginava la feina al camp amb jugar a Segona B. M’ha costat molt arribar al futbol professional i no em cauran els anells”. És l’hora dels pencaires.