L’Espanyol escull no rendir-se i lluitarà fins al final

L’Espanyol escull lluitar fins al final. Els blanc-i-blaus segueixen a l’UCI, però almenys amb constants vitals, després de demostrar davant del Getafe (1-0) que encara no ho ha dit tot en aquesta Lliga. Calia guanyar com fos per evitar anticipar el funeral. La primera victòria des del febrer no treu els espanyolistes del descens, però si més no els permet igualar a punts els madrilenys –a qui han guanyat el goal average– i situar-se a dos punts de la salvació. El calendari més imminent fa pujada, amb enfrontaments davant del Sevilla i del Barça en els pròxims set dies, però si més no l’Espanyol els afrontarà sabent que encara és viu. Si cal morir, que sigui lluitant fins al final. 

Els de Luis García van demostrar, per fi, que són conscients del que es juguen. Necessitava una tarda com aquesta, atípica, plena de petits miracles que van convertir-la en encara més especial: va ploure, el VAR va ajudar a assenyalar un penal a l’Espanyol, que no va encaixar cap gol i va aconseguir un triomf davant de la seva afició. Això últim no és fútil, ja que tot just és la quarta vegada que passa aquest curs. 

Els blanc-i-blaus necessitaven guanyar com Catalunya necessita la pluja. L’aigua no va ser cap impediment per a l’afició, que va jugar el seu particular partit i va acompanyar l’equip amb un ambient de gala. El necessitarà l’Espanyol en les tres finals que falten al seu estadi. Luis García va tornar a sacsejar l’equip i va plantejar un onze per matar o morir, amb tres centrals i un mig del camp amb gent amb bon peu: Darder, Denis i Melamed. Els dos primers, que formaven un doble pivot, van donar fluïdesa en la sortida de la pilota des de darrere, mentre que el tercer va excel·lir en el rol de mitjapunta que fa d’enllaç amb els davanters. 

Melamed ha trobat el seu lloc amb Luis García, que no ha dubtat a l’hora de donar-li galons i a situar-lo per dins. Sempre descarat i vertical, va convertir-se en el jugador més desequilibrant i perillós de l’Espanyol girant-se constantment per buscar la porteria rival. És l’única direcció on han de mirar els blanc-i-blaus, que en aquests moments del curs ja no poden especular. Van ser seus els primers avisos davant d’un Soria enfeinat que no va poder fer res amb el penal que, pocs minuts abans del descans, va transformar Joselu. En la jugada prèvia, Aleñá havia tocat amb el braç una rematada de cap de Braithwaite. Per una vegada, Cornellà-El Prat va agrair rebre un tracte arbitral coherent per part del VAR quan tocava revisar una acció dins de l’àrea. 

A la segona part, el Getafe va aconseguir discutir-li la possessió a l’Espanyol, que malgrat tot va perdonar el segon en dues ocasions claríssimes de Braithwaite i Puado. La falta de clarividència en atac la va compensar l’encert defensiu de jugadors com Calero i Cabrera, que van aportar la sensació de fortalesa defensiva que l’Espanyol fa mesos que busca. Els blanc-i-blaus la van trobar, com també va descobrir un líder, Melamed, que amb 22 anys va demostrar que no li pesa la responsabilitat i que pot ficar-se l’equip a l’esquena. L’Espanyol, per fi, va trobar motius per creure. Tant de bo no sigui massa tard.