L’Espanyol corre el risc de perpetuar-se a l’infern
Els blanc-i-blaus no volen seguir el camí d'altres històrics amb diverses dècades a Primera que no aconsegueixen tornar a l'elit
BarcelonaDesprés de tancar el 2023 amb el dotzè entrebanc registrat a la primera volta, l’Espanyol es prepara per afrontar un 2024 en què es juga bona part del futur. L’entitat afronta un escenari complex, però encara reversible, perquè té tot una volta al davant per remuntar els tres punts que el separen de la zona d’ascens directe o, si més no, buscar tornar a Primera via play-off. Tot el que no sigui no repetir el camí de tornada a la màxima categoria que ja va traçar en els anteriors descensos pot propiciar un autèntic calvari per a un club que no vol, ni pot, permetre’s perpetuar-se en aquesta categoria.
D’entrada, per l’impacte econòmic que tindria: l’Espanyol ha hagut de retallar aquest curs 40 milions a la seva massa salarial per adaptar l'estructura de costos a la Segona Divisió. Una tisorada que hauria de repetir la temporada vinent en cas de no tornar a Primera, perquè no comptaria amb la compensació de la Lliga pel descens, que enguany li suposa un ingrés extraordinari d’uns 19,5 milions. D’altra banda, difícilment podria repetir un estiu com l’anterior, en què va facturar més de 33 milions d’euros, més del doble dels 15 milions previstos en vendes en el pressupost d'aquest curs.
Són nombrosos els clubs històrics que, en els últims anys, s’han acabat perpetuant a Segona. És el cas del Saragossa, que després de l’Espanyol (87 temporades a Primera), és el principal absent a la màxima categoria si es tenen en compte els cursos a l’elit del futbol espanyol (58 en el cas dels aragonesos). Va arribar a participar en competicions europees en fins a quatre ocasions durant la primera dècada del segle XXI, però des que va baixar a Segona, el 2013, només ha estat capaç d’arribar a disputar la promoció d’ascens en tres temporades de les deu disputades. Enguany es troba a mitja taula. La travessia pel desert dels aragonesos va comportar la venda del club a un fons inversor nord-americà.
El Deportivo i el Màlaga, de la Champions a la Primera Federació
També ha canviat de mans un altre històric amb 46 temporades a Primera i que el 2004 va arribar a les semifinals de la Champions. Una entitat bancària, Abanca, va aconseguir el control del Deportivo de la Corunya el 2020, pocs mesos després de certificar el descens a la categoria de bronze. El conjunt gallec acumula tres temporades a la Primera Federació, d’on no sap com sortir tot i tenir el pressupost més elevat de la categoria de llarg.
Mentre a Riazor acumulen sis temporades allunyats de Primera i tres fins i tot per sota de Segona, el Màlaga viu enguany la primera temporada a la Primera Federació, després de 25 cursos entre les dues màximes categories. L’arribada d’Abd-Al·lah ben Nasser al-Thani va permetre que els andalusos es quedessin a les portes de les semifinals de la Champions el curs 2013-14. El club va començar una caiguda en picat un cop se li va bloquejar al xeic qatarià un projecte per ampliar el port de Marbella. A partir d’aleshores, va deixar d’invertir en el club, que va necessitar acudir al jutjat per desempallegar-se'n.
Al Nuevo Zorrilla, en canvi, el repte és deixar de ser un club ascensor. El Valladolid, que acumula les mateixes temporades a Primera que els corunyesos, 46, suma dos ascensos i dos descensos des del 2018, any en què Ronaldo va comprar l’entitat. El brasiler tenia acordada la venda del club la primavera passada, però un nou descens va frustrar-la a un grup inversor per 80 milions, més del doble del que havia pagat.
Ara té un punt més que l’Espanyol i dos més que el Racing, el cinquè gran absent de la màxima categoria amb més cursos a l’elit (44). El 2011, tres anys després de classificar-se per primer cop per a la Copa de la UEFA, va ser comprat per Ali Syed, un empresari indi que el va acabar enfonsant fins a la Segona B i el va acostar a la dissolució pel gran deute que va deixar. Un grup d’empresaris locals, Pitma, van rescatar l’entitat el 2017. L'estiu passat, el club va passar a mans de Sebman Sports Group. Després d'una dècada allunyat de Primera, el Racing somia amb tornar-hi.
L'Sporting de Gijón i l'Oviedo, amb 42 i 38 cursos a Primera, han acabat en mans de mexicans per intentar abandonar la categoria de plata. Sortir-ne a la primera és vital per a un Espanyol que encara és a temps de fer els deures per no acabar com molts d’ells. Per això, serà clau encertar-la en el que, molt probablement, serà el mercat hivernal més important de la seva història. Les plusvàlues generades amb els traspassos de l’estiu donen marge per incorporar nous reforços. L’Espanyol no pot tornar a fallar.