Joselu torna a desfibril·lar el cor de l’Espanyol

El cor de l’Espanyol torna a bategar. Al cinquè intent, el conjunt de Diego Martínez ha aconseguit davant del Valladolid la tan desitjada primera victòria com a local (1-0). Ha sigut en una tarda força espessa, d’aquelles que costa digerir, amb un públic més tens que entusiasmat i que ha arribat a xiular un equip que, tot i les nombroses carències futbolístiques que continua presentant, ha demostrat que té ànima. 

Si està viu l’Espanyol, és gràcies a tenir a mà un desfibril·lador anomenat Joselu, que després de les nou primeres jornades ja acumula set gols, només un menys que el màxim golejador de Primera, Lewandowski. El punta blanc-i-blau, de fet, és un dels deu màxims golejadors de les cinc grans lligues europees. No és "el cosí germà de Van Basten", com va dir Diego Martínez, però les seves dianes ja li han donat a l'Espanyol cinc dels nou punts que acumula. El punta i Brian Oliván han repetit la connexió del camp del Cadis i han fabricat un gol tan valuós com providencial. L’Espanyol s’allunya a dos punts del descens gràcies als dos últims jugadors firmats per Rufete. Amb el permís de Darder, els dos noms que millor rendiment estan mostrant en aquest inici de curs. El defensa, complidor en defensa, continua afegint registres i cada partit que passa genera més en atac. 

A falta d’extrems capaços de centrar pilotes de qualitat al punta, l’Espanyol ha trobat aquest cop dos laterals amb prou profunditat per inquietar un Valladolid ben ordenat. En contraposició a les imprecisions d’Óscar Gil, que tornava a la titularitat després de lesió, Oliván s’ha mostrat atrevit i incisiu, trepitjant l’àrea rival amb freqüència i buscant el cap de Joselu. L’Espanyol, amb poc ritme amb la pilota als peus, ha tornat a demostrar que bona part del seu pla passa pel posicionament defensiu en camp rival. Un partit més, però, la incapacitat per fabricar joc per dins ha provocat una espessor que el Valladolid ha intentat aprofitar. Lecomte, que aquest cop no ha protagonitzat cap cantada, n’ha tingut prou amb dues aturades de poc mèrit per guanyar-se crèdit per seguir sota pals, almenys, una setmana més. Masip no ha tingut gaire més feina, ja que Puado continua negat de cara a porteria: quan no s’adorm envia una vaselina amb el pal o xuta centrat una volea invalidada per fora de joc. 

Els nervis s’han apoderat de la grada de Cornellà-El Prat al segon temps, al veure que els blanc-i-blaus anaven de més a menys en un partit que ni de bon tros tenien controlat. El Valladolid, de fet, ha tingut més possessió en un enfrontament en què els de Pacheta han neutralitzat força bé el seu antic equip. El patiment s’ha vist alliberat al tram final, quan Oliván ha trobat el desfibril·lador d’un Espanyol que torna a bategar.