Sergi Darder: “La inestabilitat del club no ha ajudat el vestidor”

BarcelonaSergi Darder s’expressa fora del camp amb la mateixa lucidesa que ho fa sobre la gespa. El migcampista balear fa autocrítica individual i col·lectiva de la temporada del retorn de l’Espanyol a Primera Divisió, marcada pel final d’etapa del director esportiu, l’entrenador i, possiblement, també d’alguns pesos pesants del vestidor. 

Quina valoració fa de la temporada?

— El problema ha estat fora, ja que hem tingut punts de descens per no haver guanyat fora, que és un luxe que no ens podem permetre. A casa el nivell de punts ha estat molt alt, gairebé xifres d’Europa. L’objectiu principal, després de passar per Segona, està complert, malgrat que ens hauria agradat estar més amunt. Teníem plantilla per fer-ho, però algunes situacions de les últimes jornades i mesos, com ara que molts jugadors acabin contracte o tinguin el futur en l’aire, o el fet de no saber què passaria amb el club, que vivia una situació una mica inestable, han fet que l’equip no hagi estat del tot centrat en el que tocava. Són situacions que no hi han ajudat, però no són excusa: som professionals i hem de donar el 100% en cada partit. 

Hi ha hagut rumors de venda del club, s’ha parlat del futur del director esportiu… Tanta inestabilitat s’ha acabat notant al vestidor?

— El vestidor està bastant desconnectat d’aquestes coses, però és evident que, quan un no sap què passarà, indirectament està més preocupat i pot arribar a afectar. Però no ha estat el motiu principal de la temporada que hem fet. No crec que hagi estat ni un fracàs ni dolenta, com va ser la del descens. Millorable? Evidentment. L’equip, començant per mi, s’hauria d’exigir més i intentar quedar més a prop de la desena posició. Els detalls no han caigut de la nostra banda molts cops i això fa que la temporada sembli pitjor del que ha estat en realitat. A tots ens agradaria estar més amunt, però cal ser realistes i saber d’on venim. No teníem plantilla per ser a Segona, però és d'on veníem. Quan vaig tornar a l’Espanyol, vaig fer-ho per lluitar per uns objectius que no eren aquests, però les situacions ens han portat a això. Assumeixo que en soc un dels principals culpables. 

Vas escriure un text d’agraïment a Vicente Moreno i al seu cos tècnic. ¿Al vestidor s’imaginaven que no seguís?

— Jo no, sincerament. M’esperava seguir un any més amb ell. Tenia contracte i havia complert l’objectiu. Són decisions de club. És evident que hi havia molts aspectes a millorar, com ser més protagonistes o valents, però hi ha equips com l’Atlètic de Madrid que porten deu anys sense arribar a fer aquestes coses i que, amb el mateix entrenador, no viuen la situació de crispació que hem viscut aquí. 

Admets que t’agradaria que Raúl de Tomás continués al club. ¿Veus factible que es quedi?

— Sí, esclar. A vegades em pregunto d’on surten algunes informacions. El Raúl està implicat des del primer dia que va arribar. Un final de temporada sense grans objectius se’t pot fer una mica llarg, pots perdre una mica més la paciència i tenir situacions amb entrenadors amb els quals portes temps, però és un desgast molt normal. Té contracte i sempre ha dit que està molt content i identificat amb l’Espanyol. No he vist cap problema perquè no continuï. Com més jugadors importants aconsegueixi retenir l’Espanyol, més fàcil serà el creixement. 

Acabes contracte el 2023. Què demanes al club, en clau de projecte esportiu?

— No es tracta de què demano a l’Espanyol. No cal que renovi ja per seguir la temporada 2022-23. El club ha viscut alguns canvis i tot té un temps. Que no renovi aviat no vol dir que marxi, ni de bon tros. No sé quant trigarem a arreglar aquesta situació, però no hi ha cap motiu per estar nerviosos. Tinc marge per veure, parlar i analitzar moltes situacions. Tant el club com jo decidirem el millor per a les dues parts, però estic molt tranquil i crec que el club també. Després el futbol em portarà on m’hagi de portar. Si l’Espanyol em diu que no marxo i jo no vull marxar, estaré aquí l’any vinent. Hi ha condicionants que poden arribar a influir en el meu futur. S’han de valorar totes les situacions, perquè es pot estar bé en qualsevol lloc: vaig ser molt feliç al Màlaga i vaig aprendre molt a Lió. Però això no vol dir que hagi de marxar. 

El capità, David López, va deixar entreveure que podria no seguir el curs vinent. Què vas sentir al veure com l’ovacionava l’RCDE Stadium?

— Va ser un comiat incert, perquè ningú sap encara si seguirà o no. No ho té decidit i té temps per parlar amb l’Espanyol. En aquell moment el club no tenia director esportiu i això ho va allargar, però tant de bo es pugui quedar. Encara hi ha opcions. Per si acaba marxant, em vaig alegrar molt que es pogués acomiadar i que la gent valorés no només els últims mesos, en què ha tingut situacions difícils i menys protagonisme per les lesions, sinó el David de tota la vida de l’Espanyol. Té un sentiment periquito únic, des del planter, i ha sumat molt. L’ovació que va rebre va ser més que merescuda. 

Marxeu de vacances sense conèixer encara el nom de l’entrenador del curs vinent. Durant l’era Chen Yansheng han anat passant tècnics amb perfils força diferents. Per quin model de joc hauria d’apostar el club?

— Més que parlar de l’estil, l’Espanyol necessita algú que senti que l’aficionat exigeix donar el 100%. Ser periquito aquí no és fàcil, i el sentiment ha d’anar per davant. Cal aconseguir que l’equip ho doni tot sobre el camp. La clau és que arribi algú que cregui en nosaltres, que cregui que podem fer coses boniques i que vulgui créixer. Tant de bo arribi algú a qui li agradi jugar per terra, però si arriba algú més defensiu o d’esperar, miraré d’aprofitar les situacions que es donin. 

Als minuts finals se’t veia físicament molt bé, pressionant els porters rivals. ¿Has hagut de fer un treball físic complementari?

— L’any que vam baixar a Segona érem dels pitjors equips a nivell físic. Si no milloràvem, no podíem competir a Primera. Encara ens falta millorar en aquest altre futbol: fer faltes, saber jugar més amb els minuts o saber quan pressionar. Aquest curs tots hem millorat a nivell físic. El preparador físic (Dani Pastor) m’ha ajudat a estar bé per poder fer aquestes coses. Fa anys jugava molt còmode, intentava buscar zones on no tenia una gran pressió, però on tampoc feia gaire mal als rivals. Aquesta temporada m’he vist obligat, al no tenir tanta gent al davant, a ser més agressiu i a conduir més per superar línies. He crescut molt amb Vicente en una posició, amb Keidi al costat, que m’ha anat molt bé. M’agradaria quedar-m’hi. 

En una entrevista a l’ARA d'ara fa un any, parlaves del teu treball amb els psicòlegs. La salut mental és un tema tabú a la societat que de mica en mica es va trencant. En què et va ajudar?

— A mi m’ha ajudat, sobretot, a nivell futbolístic, a controlar emocions, a no desconcentrar-me o a ser més regular. Abans del coach estava connectat amb el mòbil i llegia què es deia a les xarxes socials, però no era fort i alguns comentaris m’afectaven. Les xarxes socials són perilloses si no estàs preparat. Jo a casa no tenia problemes, els problemes me’ls portava el futbol. Guanyar et fa feliç, et fa fer més coses que si no guanyes, però el psicòleg m’ha ajudat a relativitzar aquestes coses dolentes i a no jugar tant amb extrems, sinó a donar importància al que realment en té.