Una hipòtesi sobre Ramis

Se’ns acumulen els sentiments. Potser la força d’un sentiment era això. No tant una intensitat difícil d’explicar com una barreja de sentiments contradictoris que necessiten molta força per aguantar-los. Després de l’èxtasi –que era un senyal– d’Eibar, la decepció del partit contra l’Osca. I quan marxàvem cap a casa tristos per un 0-0 que més que un resultat és una filosofia, el nostre entrenador ens remata amb la pitjor roda de premsa de la història.

No em cansaré de repetir-ho: el problema de l’Espanyol no és Ramis, és Chen. El pitjor president de la nostra història, el possible botxí d’una institució amb més de 120 anys d’història. Hi ha decisions que han acabat amb la nostra esperança i ho ha fet seguint una lògica que no aconsegueixo entendre; entre les quals, mantenir Ramis d’entrenador. Perquè amb ell, tot i el senyal d’Eibar, no pujarem.

El problema de Ramis no és només ni bàsicament la mediocritat de resultats. Ho és també, i molt important, que no hi ha cap progressió en el joc. I, definitiu, que fa la sensació que ja li sembla bé. I aquí tornem a la roda de premsa. Eibar –tot i ser un cop de sort– ens va tornar la il·lusió. Dissabte podíem posar-nos líders i ens visitava un equip de la part baixa. Hi va haver una bona entrada (més de 22.000 espectadors). Era un partit molt important. La consolidació d’una bona ratxa –hauria estat la tercera victòria consecutiva–. Tots els pericos ho vivíem així. Tots? No. Perquè n’hi ha un –el responsable de l’equip– que insisteix que Segona és molt difícil i que equips com l’Osca tenen moltes armes per guanyar l’Espanyol.

Per tant, contra la il·lusió, una prudència que és una traïció perquè es confon amb la mediocritat. Ramis, a la roda de premsa, no va expressar el sentiment perico. El seu missatge, més o menys implícit, era que el resultat no estava tan malament. Que si la porteria a zero i que si havíem mantingut l’ordre. Ni durant el partit ni després del partit es va rebel·lar contra el resultat. Ja li semblava bé.

Per què? Tinc una hipòtesi: per tenir raó. Fa tant temps que ens diu, contra el nostre criteri, que tot serà molt complicat, que els equips de Segona són boníssims i que el nostre no és cap meravella, que ara ens ho vol demostrar. Des de la mediocritat ens vol arrossegar a més mediocritat. Per un “jo ja ho deia” ben absurd. Per això se l’ha de cessar al més aviat possible: perquè no ens deixi a Segona recordant-nos que ja ens havia avisat.