La gallina dels ous d’or que ha de (tornar a) rescatar l’Espanyol
La direcció del club posa el focus en el seu planter centenari com a remei dels problemes econòmics i esportius que pateix
BarcelonaEl futur de l’Espanyol passa, més que mai, pel planter. Els problemes que arrossega fan que el talent que es forma a la Ciutat Esportiva Dani Jarque adquireixi encara més importància. Es tracta d’una necessitat esportiva, però també cada cop més econòmica. La balança comercial de l’Espanyol, si només es tenen en compte les operacions de compravenda de futbolistes, presenta un superàvit de més de 23 milions d’euros durant la presidència de Chen Yansheng. Gairebé 66 milions dels prop de 149 milions d’euros que l’Espanyol ha ingressat per la venda de jugadors des del 2016, un 44% del total, corresponen a traspassos de noms criats a casa.
Un percentatge que pretenen incrementar des dels despatxos nobles de l’Stage Front Stadium. No és casual que el propietari, el conseller delegat i el director esportiu destaquessin la importància estratègica del planter com a motor de futur en l'última junta d’accionistes. Es tracta d’un actiu que exigeix una inversió reduïda i que, a canvi, ofereix una gran rendibilitat. “El primer equip és la locomotora del club a curt termini, però sabem que redefinir l’horitzó de l’entitat a mitjà i llarg termini passa, inequívocament, per reenfocar esforços i atenció al planter”, va dir Chen Yansheng. Fran Garagarza, per la seva banda, va posar èmfasi en la necessitat de tenir “un pla estratègic que vagi cap a un model formatiu”.
Però el plantejament més indicatiu va ser el que va verbalitzar Mao Ye: “Hi ha un pla i una estratègia per sortir d’aquesta situació. Com totes les empreses, estem treballant per contenir les despeses i incrementar els ingressos”. Un posicionament que queda evidenciat als últims comptes anuals del club: “El pla de reducció de la despesa que ha implementat el club inclou principalment una aposta clara per rendibilitzar el planter i contenir la despesa de personal de l’estructura corporativa i esportiva, així com les del primer equip”.
És a dir, que fins que l’Espanyol no torni a estar consolidat a Primera, no podrà tornar a oferir grans sous. Només podran ampliar el seu contracte aquells que acceptin sous moderats. En són un exemple les renovacions de Pol Lozano i d’Omar El Hilali fins al 2027. Els que tinguin pretensions massa elevades hauran de marxar-ne. És el cas de Luka Koleosho, que no va voler renovar quan li quedava un any de contracte. L’Espanyol va ingressar una mica més de 17 milions per l’anglès, Darder, Víctor Gómez i Simo l’estiu passat. Exceptuant el d’Artà, la resta són menors de 23 anys.
Melamed, el pròxim que marxarà gratis?
El planter de l’Espanyol, que enguany ha celebrat el centenari, és una gallina dels ous d’or que, últimament, el club blanc-i-blau no està sabent aprofitar prou. L’exemple més clar són els jugadors que han marxat gratis després de decidir no renovar. Melamed, l’últim cas, apunta a seguir els passos de Pau López, Melendo, Pedrosa i Jutglà, jugadors que han arribat a assolir un valor de mercat conjunt de més de 65 milions d’euros entre 2019 i 2022, segons el portal especialitzat Transfermarkt, i per qui l’Espanyol no ingressarà cap euro.
No són els únics talents formats a la Dani Jarque que l’Espanyol no ha sabut aprofitar: l’Eibar va vendre Joan Jordán per 14 milions després de comprar-lo per un; el Betis va traspassar Edgar González després d’incorporar-lo lliure, i Las Palmas gaudeix del lideratge de Saúl Coco, a qui l’Espanyol també va deixar marxar gratis. Ara el club busca solucions al mercat davant la fragilitat defensiva que pateix. La inestabilitat que viu l’organigrama de l’àrea esportiva i del futbol base, amb cinc responsables en set anys, ha propiciat nombroses fugues doloroses. Ara és feina de Garagarza posar ordre en una àrea capital per retenir talent del planter. L’Espanyol s’hi juga el futur.