El filial del submarí ridiculitza un Espanyol calamitós a la Ceràmica

L’Espanyol tardarà a oblidar la nit en què va tornar a enfrontar-se a un filial. Els blanc-i-blaus van marxar per la porta del darrere de la Ceràmica (3-1) després de veure’s atropellat per un rival molt superior que li va passar per sobre amb una superioritat insospitada. El conjunt periquito amb prou feines va comparèixer uns minuts al segon temps davant d’un equip ple de nanos que li va donar una autèntica lliçó de futbol. Una desconnexió incomprensible d’un Espanyol que segueix sense tenir continuïtat en el joc. 

La posada en escena de l’Espanyol en un semibuit Estadi de la Ceràmica va ser del tot sorprenent. I no precisament per res positiu. De forma inesperada, Luis García va renunciar a part de la seva essència –cuidar el joc interior– buidant el mig del camp. El tècnic asturià va plantejar que fossin Lozano i Aguado, formant un doble pivot, els que continguessin la zona ampla del Vila-real B. Un plantejament del tot calamitós que va donar ales al filial groguet, que no va tardar gaire a aprofitar l’avinentesa per atropellar l’Espanyol. 

Si la primera part no va finalitzar 4-0 o 5-0 va ser per pura casualitat: al minut 12, Pacheco ja havia salvat dues ocasions claríssimes. Primer, va treure un peu prodigiós davant Lanchi, que ho tenia tot a favor per definir amb el porter venut a terra, però no va saber picar la pilota dins de l’àrea petita. Després, Ontiveros va intentar sorprendre el porter extremeny amb un xut des de camp propi, fort i col·locat, que Pacheco va desviar amb una altra gran mà. Va ser precisament en aquell córner que Lekovic va veure porteria després de rematar tot sol una pilota despenjada. 

L’Espanyol va veure’s superat un cop i un altre al mig del camp, on degut a la inferioritat numèrica va fer-se un tip de perdre pilotes, fos per males passades dels tres centrals o per mals controls dels dos pivots. Un autèntic desgavell que va acabar amb el segon gol local: pèrdua d’Aguado, que no va tenir la seva millor estrena com a titular, i xut ajustat al pal de Pascual. Ontiveros, poc després, va perdonar el tercer al rematar massa alt un contraatac. L’exentrenador del Terrassa, l’Hospitalet, el Sant Andreu o el Sabadell, Miguel Álvarez, li estava clavant un autèntic repàs tàctic a un immobilista Luis García que no va voler moure fitxa tot i que el seu equip estava demanant un sacseig tàctic a la primera part. 

Puado revifa un Espanyol desencertat

Malgrat tot, sense merèixer-ho en absolut, l’Espanyol va tornar a la vida quan semblava del tot perdut. En una jugada aïllada per la banda dreta, Milla va activar Omar, que amb una bona autopassada va arribar fins l’alçada de l’àrea. La seva centrada la va refusar malament Espigares, que va deixar la pilota morta a l’àrea. Puado, amb la canya a punt, no va perdonar. Primera rematada entre els tres pals i barraca. L’Espanyol, que no havia fet absolutament res bé fins aleshores i fins i tot havia sentit alguns xiulets dels prop de dos-cents seguidors desplaçats, encara va poder marxar amb l’empat al descans, però va desaprofitar un parell d’arribades abans que l’àrbitre enviés els dos equips als vestidors. Un miratge, sí, però que va servir per tapar l’hemorràgia defensiva del primer temps. 

Amb Melamed i Brian Oliván sobre la gespa, l’Espanyol va mostrar una altra cara a la represa. Els blanc-i-blaus, més compactes al mig i animats en atac, van encomanar-se al menut mitjapunta hispanoargentí per buscar una nova remuntada. Aquesta, però, va quedar en un no-res, perquè el filial del submarí groc va aprofitar una horrible sortida de Calero per acabar definint amb un subtil xut enroscat des de la frontal. La lesió muscular de Pol Lozano, la cirereta d'una nit negra en què l’Espanyol no només va perdre el liderat de la categoria a les portes d’un Tourmalet, sinó que va veure’s humiliat per un filial que li va clavar un bany de futbol.