L'Espanyol es fon com un formatge tendre, però sobreviu a Albacete
Els de Luis García cedeixen un empat al Carlos Belmonte després d'una pèssima segona part
BarcelonaDavant de mig miler d'aficionats pericos desplaçats per a la causa a terres manxegues, l'Espanyol va començar la lluita per tornar a Primera amb un empat merescut al camp de l'Albacete (1-1). Els blanc-i-blaus, que encara necessiten múltiples retocs per millorar la plantilla, van anar de més a menys en una tarda de bon futbol al Carlos Belmonte malgrat les altes temperatures i les instàncies inicials del campionat. La davallada dels visitants en el segon temps, com si fossin un formatge tendre, demana una reflexió interna i una reacció en els despatxos. Calen fitxatges.
L'Espanyol va ser millor en una primera part que va tenir de tot. Tot i això, va necessitar que Fernando Pacheco s'erigís en un superheroi perquè va aturar no un, sinó dos penals. El porter periquito, un dels millors de Segona –ves que no voli a Primera si rep una bona una oferta–, va menjar-li la moral al millor jugador de l'Albacete, Manu Fuster, en dos llançaments des dels 11 metres. En el primer, el mitjapunta valencià el va voler batre per la seva dreta després que Julio Alonso caigués a l'àrea en una contra patrocinada per una errada d'Òscar Gil. I en el segon, va intentar dirigir la bola al costat contrari per penalitzar unes mans de Lazo. Pacheco va reaccionar cap a on tocava en les dues ocasions i va fer bona la predisposició dels de Luis García a jugar bé les seves cartes en el vessant ofensiu.
Perquè els pericos van tenir més la pilota, van pressionar millor i es van desplegar amb més sentit en camp contrari que els seus oponents. Abans de desnivellar el marcador van tenir fins a tres ocasions meridianes per fer-ho poc després del xiulet inicial. La més clara, un gran xut al travesser de Nico Melamed, principal timó en atac de l'Espanyol ara que la sortida de Sergi Darder ja és una realitat. Segellar la continuïtat de l'hispanoargentí hauria de ser una obligació per a la direcció esportiva del club català, que va celebrar el primer gol de la temporada gràcies a l'estratègia. En el minut 40, una esfèrica despenjada per Leandro Cabrera a centrada d'Òscar Gil va servir el 0-1 a Calero, murri al segon pal. El central castellà està cridat a ser important en la seva cinquena campanya a Cornellà-El Prat.
A la segona meitat, la metamorfosi. L'Espanyol, afectat pel subconscient garrepa de qui va guanyant, va abandonar la frescor ofensiva i es va haver de posar la granota de treball per mirar de conservar la renda. Les substitucions li van provar, a l'Albacete, que va disposar de fins a dues oportunitats per besar la xarxa de Pacheco tot just començar la represa. La més clara va ser per a l'altre Pacheco, el de l'equip manxec, que va rematar a plaer, sol a l'àrea, després d'una molt bona jugada. Óscar Gil, protagonista negatiu en el primer temps, va millorar en la segona part i va frustrar aquesta ocasió sobre la mateixa línia i també una altra bona conducció de Carlos Isaac que buscava un rematador a l'àrea petita. Igualment, Cabrera i Pacheco van refusar dos intents més de l'Albacete quan l'Espanyol més patia. Finalment, l'equip de Luis García no va saber resistir i va perdre dos punts per la inèrcia dels manxecs. Quiles va ser l'autor de l'1-1 final en un embolic a l'àrea dels catalans. Resultat just.
Albacete 1 / Espanyol 1 Fitxa tècnica del partit
- Albacete: Bernabé; Álvaro Rodríguez, Djetei, Cristián (Agus Medina, 67'), Julio Alonso; Riki, Olaetxea (Shashoua, 78'), Carlos Isaac (Ros, 67'), Manu Fuster (Pacheco, 78'); Higinio (Quiles, 53') i Juanma. Entrenador: Rubén Albés.
- Espanyol: Pacheco; Óscar Gil, Calero, Cabrera, Brian Oliván; Pol Lozano, Keidi Bare (Gragera, 78'), Melamed (Expósito, 87'); Jofre Carreras (Omar, 87'), Braithwaite i Lazo (Dimata, 67'). Entrenador: Luis García.
- Gols: 0-1 Calero (40'), 1-1 Quiles (92').
- Àrbitre: Cordero Vega (Comitè Càntabre).
- Targetes grogues: Olaetxea, Cristián, Calero, Óscar Gil, Pol Lozano i Ros.
- Targetes vermelles: Cap.
- Estadi: Carlos Belmonte.