Diego Martínez, cessat: l'Espanyol s'encomana a Luis García

BarcelonaL'etapa de Diego Martínez a l'Espanyol ha finalitzat: el gallec ha estat destituït com a tècnic blanc-i-blau aquest dilluns. La derrota a Montilivi ha sigut la gota que ha fet vessar el vas de la paciència d'un Chen Yansheng obligat a moure fitxa davant la manca d'evolució i de reacció del seu equip.

“Moltes gràcies, ha estat un honor", ha sentenciat el gallec en una breu compareixença de comiat del club. El tècnic, que ha estat acompanyat de la plantilla, ha assegurat que "fent el mateix l'equip hauria pogut sumar quatre o sis punts més, que haurien ajudat els jugadors a mostrar la seva millor versió". Diego Martínez s'ha mostrat convençut que l'Espanyol assolirà la permanència. El preparador gallec, que ha reconegut que l'anàlisi d'aquesta etapa li servirà d'aprenentatge, no ha volgut parlar de si el club no li va donar les eines necessàries: "He parlat clar i he estat sincer durant tot l'any, en el futbol cal adaptar-se a les situacions". El millor llegat que deixa, ha apuntat, ha estat la sensació de grup: "L'equip està cohesionat i unit".

L'escollit per substituir-lo serà Luis García, exjugador de l'Espanyol entre 2005 i 2011. L'asturià, que des de l'estiu passat dirigia l'Internacional de Madrid, el tercer equip del Reial Madrid, tornarà a Catalunya menys d'un any després de marxar de Barcelona, on dirigia el juvenil A de la Damm. Tot i la seva inexperiència a la banqueta, l'Espanyol creu en ell com el revulsiu ideal per reflotar un equip que necessita un impuls anímic i futbolístic.

“El millor de Barcelona és ser de l'Espanyol”, frase que va fer-se seva l'asturià, resumeix a la perfecció el sentiment blanc-i-blau d'un Luis García a qui bona part de la grada fa temps que reclama. Ell mateix, de fet, ha admès en reiterades ocasions que li agradaria dirigir l'Espanyol. Amb ell, Chen Yansheng ha trobat un nou escut de cara a una grada desencisada amb el joc i els resultats obtinguts amb Diego Martínez. El gallec, una aposta més que no ha funcionat.

L’Espanyol fa mesos que és un pacient a l’UCI amb les constants vitals sota mínims. Que l’equip blanc-i-blau només hagi viscut en posicions de descens en una de les primeres 26 jornades de Lliga tot i la seva esquerpa proposta de joc és gairebé un miracle que ja només s’explica pel sorprenent encert golejador dels seus dos puntes i, especialment, pels demèrits d’uns rivals que encara ho han fet pitjor. L’única bona notícia per als blanc-i-blaus és que encara els queda un cert marge, 11 jornades, per evitar un nou descens. Per a això, però, necessiten corregir la preocupant involució futbolística que viu l’equip, que no deixa d’encendre senyals d’alerta i que es mostra incapaç de corregir les seves mancances. 

El risc de convertir-se en un equip ascensor és una amenaça real per a un club que es juga el seu futur en els pròxims dos mesos. Malgrat que Chen se sentia en deute amb Diego Martínez, per no haver-li proporcionat a temps els reforços promesos a l'estiu, l'empresari entén que pot resultar-li més barat cessar-lo ara a assumir el cost d'un nou descens.

“El moment de negativitat que ens acompanya és normal, després de quatre derrotes consecutives, però ens aixecarem i ens en sortirem”, va manifestar el preparador després de caure a Montilivi. El club va ratificar-lo durant l’aturada pel Mundial, conscient que els canvis d’entrenador no sempre són la solució idònia. El precedent del curs 2019-20, amb quatre tècnics diferents, encara és recent.

Arguments ofensius desaprofitats

Diego Martínez va viure un estiu convuls en què l’Espanyol va sacsejar la plantilla però no va tancar les vendes que li haurien permès obtenir els reforços esperats a temps. Amb tot, va disposar d’una aturada d’un mes i mig per treballar un equip que, lluny de créixer, sembla involucionar amb el pas de les jornades. Tot i tenir arguments futbolístics per proposar un futbol creatiu i ofensiu de mig del camp endavant, com Darder, Melamed, Denis Suárez o Puado, l’Espanyol continua sent un equip reactiu, que juga a veure-les venir, que espera que siguin els rivals els que moguin fitxa i que, massa sovint, entra massa tard en els partits. 

La fragilitat que arrosseguen des de principis de curs ha convidat els blanc-i-blaus (el tercer equip més golejat de Primera) a ser cada cop més porucs amb la pilota. Ho admet el capità, un Sergi Darder lúcid com pocs a l’hora d’analitzar les mancances de l’equip: “No estem bé, és una realitat, no ens surt res, i això provoca que no tinguem la confiança necessària per fer segons quines coses. Fa temps que diem que hem de fer un pas endavant i no ho aconseguim, però no tenim cap més remei que continuar units”. Traduït: l’Espanyol prioritza no encaixar, encara que això impliqui sacrificar el talent que té a dalt. Abusar del joc directe no està donant resultat. 

El més preocupant, des que va començar la Lliga, són les sensacions: a l’Espanyol li costa un món proposar i gairebé mai ha estat superior al rival. Les sis victòries que acumula són per la mínima, partits ajustats que, en molts casos, no es decideixen fins al final.

Unes dades que s’expliquen, en bona part, per les constants desconnexions en atac del cinquè equip que menys remata entre els tres pals del campionat: 92 vegades, 33 de les quals han acabat en gol. L'Espanyol converteix una de cada tres rematades, una efectivitat sorprenentment elevada. A Montilivi només va rematar una vegada entre els tres pals, al minut 74, quan va trobar el gol de Braithwaite. El danès també va ser l’autor de l’únic gol davant del Valladolid, al minut 87, en el segon xut a porteria dels de Diego Martínez. Davant del Celta, només vegades van obligar Villar a blocar un xut. Una producció ofensiva del tot insuficient davant rivals directes en la lluita per la permanència que, gràcies a posar-hi més intenció, han obtingut tres valuoses victòries. Tres derrotes per a l'Espanyol que ensenyen el camí a seguir: per guanyar, cal més valentia.