Els errors de sempre espatllen la festa d’aniversari de l’Espanyol

L’Espanyol va bufar les espelmes pel seu 123è aniversari amb disgust en forma de derrota per oblidar davant l’Sporting (2-0), que li va passar per sobre a la classificació. Un entrebanc que allunya els blanc-i-blaus a dos punts de les zones d’ascens directes i, el més preocupant, va corroborar una involució en el joc. El Molinón, estadi on encara no ha guanyat cap visitant aquest curs, també va passar per sobre d’un Espanyol que ha entrat en una dinàmica preocupant: suma tres dels últims dotze punts i està lluny de demostrar que té la millor plantilla de la categoria. La situació no és, encara, ni de bon tros dramàtica, però les sensacions que mostra l’equip en molts trams són preocupants. Lluny de guanyar pel talent que té, l’Espanyol ha deixat de ser superior als rivals i ha perdut la capacitat per reaccionar en ple partit. Una dinàmica molt arriscada a Segona.

Luis García va proposar un onze farcit d’atacants, però la responsabilitat a dalt la va assumir el més jove i inexpert de tots, Jofre Carreras. Els blanc-i-blaus van canalitzar totes les ofensives del primer temps per l’extrem. Tant Braithwaite com Pere Milla i Puado el buscaven amb insistència, segurament una indicació des de la banqueta per potenciar el joc exterior d’un dels pocs especialistes en la matèria que hi ha a la plantilla. Les botes de Jofre van disposar de fins a tres rematades, la més perillosa al minut 4, quan Yáñez li va treure amb el peu un clar mà a mà. El porter de l’Sporting, que va tenir força més feina que Pacheco, també va salvar amb una gran mà un xut de Puado des del mig del camp que va estar força prop d’obrir la llauna. 

L’Espanyol semblava tenir el partit mitjanament controlat, neutralitzant bé l’Sporting i generant ocasions de perill, quan va tornar a cometre una d’aquelles errades defensives flagrants que l’han portat a patir dos descensos en els últims anys. Al Molinón, va ser Óscar Gil, un sospitós habitual que gairebé surt a errada per partit, qui després d’una passada enrere fallida va deixar-se pispar la cartera per l’exespanyolista Campuzano, que va habilitar Otero. El colombià no va desaprofitar el mà a mà amb Pacheco per firmar l’1-0 en la primera rematada local entre els tres pals. Que l’Espanyol estigui trobant molt a faltar Omar, un jove de tot just 20 anys que ha debutat enguany amb el primer equip, no fa més que confirmar l’erràtica planificació esportiva pel que fa a aquesta demarcació. El més sorprenent de tot és que a principis d’estiu va deixar escapar un lateral dret format a casa, Víctor Gómez, que ara juga la Champions amb el Braga. 

Les presses van obligar a reaccionar Luis García, que després del descans va fer redebutar Víctor Ruiz en el lloc de Cabrera per intentar una sortida més nítida des de darrere. També va entrar Melamed, que ha passat d’indiscutible a suplent, per un Pere Milla irrellevant en atac. Els canvis no van alterar massa el guió, ja que en el tram final l’Sporting va protegir-se i va aconseguir que, sobre la gespa, no passés res de res. Campuzano va firmar el segon en un córner mal defensat. Per si no fos prou, Yáñez va aturar un penal a Braithwaite a un quart d’hora per al final que hauria donat la vida a l’Espanyol als minuts finals. Els blanc-i-blaus, ofuscats, continuen perdent un llençol a cada bugada. L’Espanyol ha entrat en fase de desànim.