Els equips que Darder va rebutjar per amor a l’Espanyol

BarcelonaEn una època en què el futbol d’elit sembla més enfocat al negoci que al sentiment, encara hi ha espai per a una mica de romanticisme. L’estiu del 2017, Sergi Darder va renunciar a disputar competicions europees amb l’Olympique de Lió per complir un dels seus somnis: poder jugar a Primera amb l’Espanyol. Cinc anys després, l’agost del 2022, el migcampista mallorquí va tornar a renunciar a la possibilitat de participar en competicions continentals de màxim nivell per poder liderar el club que més estima. Després de diverses setmanes de reflexió, va preferir refusar grans ofertes i apostar per l’amor als colors de l’Espanyol, club que vol liderar cap a fites majors que no pas la lluita per la permanència. 

Segons ha pogut saber l’ARA, Darder va rebutjar els cants de sirena que li van arribar d’alguns poderosos clubs de la Lliga, la Serie A, la Bundesliga i, fins i tot, l’Aràbia Saudita. L’Atlètic de Madrid, el Vila-real, el Sevilla i el València van conversar amb l’entorn del jugador per interessar-se per la seva situació. Tots ells van traslladar-li propostes econòmiques força considerables. Cap d’aquests clubs, però, va arribar a enviar una oferta formal a l’Espanyol, ja que la seva intenció era poder incorporar Darder com a agent lliure a partir de l’estiu del 2023. 

El mallorquí, que sempre va prioritzar seguir a l’Espanyol, va guanyar-se a pols disposar d'un temps de reflexió, però un cop va veure quin rumb esportiu agafava el nou projecte blanc-i-blau, liderat per Domingo Catoira i Diego Martínez, va acceptar seguir. El club espanyolista, a més de donar-li el braçalet com a primer capità, va convertir-lo en un dels jugadors més ben pagats de la plantilla. L’oferta econòmica de l’Espanyol era inferior o, en el millor dels casos, similar a les que li havien traslladat altres clubs al llarg de l’estiu. La prioritat de Darder, amb tot, no eren els diners. Més enllà de sentir-se valorat, volia un projecte esportiu amb cara i ulls, que fos ambiciós i que anés en consonància de la seva idea d’equip. El leitmotiv “l’estrella és l’equip” –en contraposició amb els privilegis gaudits per algun jugador els cursos anteriors– va ser un dels arguments que van ajudar a seduir-lo per renovar. Un gest que va acabar de seduir a una afició entregada: el darderisme és una religió que aglutina fins al més agnòstic dels seguidors periquitos.

Iguala els partits de Kameni

Darder predica amb l’exemple, exercint com a líder dins i fora de la gespa i mostrant el seu compromís arriscant amb el seu físic. El cervell de l’Espanyol és el tercer jugador de la plantilla amb més minuts disputats (només n’ha perdut 24 en Lliga), malgrat que fa diverses setmanes que arrossega molèsties físiques derivades d’un problema al soli que haurien fet aturar altres jugadors. El mateix Diego Martínez, de fet, ha admès en més d’una roda de premsa que no les tenia totes amb ell. Darder va estar a prop de perdre’s la cita al Martínez Valero, on va haver de dosificar els esforços, però va forçar per disputar el partit, conscient de la importància que tenia. 

El mallorquí no només no va ser substituït, sinó que va tenir forces per marcar, al minut 92, el gol que donava el triomf contra l’Elx. Amb aquest ja acumula cinc dianes aquest curs i és a una d’igualar el seu millor registre golejador: els sis gols de la temporada del retorn a Primera (2020-21). Des que va tornar a l’Espanyol, Darder ha firmat 23 gols i 23 assistències en 229 partits. Aquest dissabte (14 h, GOL), contra el Mallorca, superarà Kameni i se situarà com el 26è jugador amb més partits de la història del club blanc-i-blau. Si disputa els 16 partits que queden aquest curs superarà alguns excompanys jugadors com ara Sergio García (231) i David López (237). I si acaba allargant la seva estada al club més enllà de l’actual contracte –el 2026 tindrà 32 anys–, encara podria optar al podi de jugadors amb més partits de la història del club: José María García (343), Antoni Argilés (357) i Raúl Tamudo (389). Una llista d’il·lustres llegendes blanc-i-blaves que esperen Darder amb els braços oberts.