La ‘dolce vita’ de Braithwaite, el Robin Hood de persones de raça negra
El danès compagina l’Espanyol amb un negoci immobiliari que lluita contra la desigualtat racial
BarcelonaMartin Braithwaite viu a l’Espanyol un dels moments més dolços de la seva vida. Enrere han quedat problemes de tot tipus: des de la síndrome de Legg-Calvé-Perthes, trastorn que va obligar-lo a passar dos anys en cadira de rodes quan era petit, a la covid-19, passant per la lesió al genoll esquerre que va privar-lo de triomfar en un Camp Nou que observava amb enyorança des de l’habitació de l’hospital on va ser operat. Un trencament que va tallar en sec la seva carrera com a blaugrana. “Era evident que després de la lesió no jugaria, no necessitava que m’ho digués ningú. Però soc una persona positiva que pensa que tot passa per algun motiu i ara soc molt feliç a l’Espanyol”, confessava fa unes setmanes en una entrevista a El Club del Deportista.
Braithwaite, de fet, va estar a prop de quedar-se sense jugar aquesta temporada, ja que el Barça el va amenaçar amb deixar-lo sense dorsal si no acceptava rescindir el contracte que tenia, fins al juny del 2024, pagant-li només una petita part dels dos anys firmats que li quedaven. El danès, finalment, va poder reprendre la seva carrera a pocs quilòmetres del Camp Nou. Una de les celebracions més efusives que ha viscut últimament la seva família, de fet, no correspon a cap gol seu, ni tan sols a la convocatòria per al seu segon Mundial, el de Qatar. Va ser el dia en què Braithwaite va comunicar a la seva dona i als seus cinc fills que seguirien vivint a Barcelona, la ciutat on es volen arrelar de per vida després d’una carrera farcida de viatges: d’Esbjerg (Dinamarca) a Leganés, passant per Tolosa, Middlesbrough i Bordeus.
El davanter va ser rebut amb els braços oberts en un vestidor, el de l’Espanyol, on ràpidament ha contagiat a la resta de companys els seus balls, el seu tarannà alegre i la seva professionalitat. És dels primers a arribar als entrenaments i dels últims a marxar. A casa, a més, hi té un petit gimnàs on segueix preparant-se físicament. El seu estat anímic s’està transformant en gols: ja n’acumula 5 en 15 partits de Lliga com a blanc-i-blau, els mateixos que va marcar en els 44 duels que va disputar com a blaugrana a Primera. Aquests gols li han donat sis punts a un Espanyol que necessitarà el seu olfacte després de saber que Joselu estarà algunes setmanes de baixa per una lesió muscular. Si manté aquest ritme de gols, podria igualar o fins i tot millorar els seus millors registres golejadors: les 11 dianes marcades amb el Tolosa les temporades 2015-16 i 2016-17.
Marcat pels seus orígens
La figura de Braithwaite transcendeix la seva faceta futbolística. Els seus orígens han modelat el seu tarannà i personalitat. D’entrada, sempre ha intentat desmarcar-se del caràcter que va tenir el seu pare amb ell. "Va ser molt dur amb mi i realment em qüestionava si m’estimava”, recordava el futbolista, que va patir pressions al límit del seu progenitor després dels partits que disputava. Una exigència massa elevada per a qualsevol nen. El davanter danès ha volgut tenir una relació més propera i sana amb els seus fills, amb qui no li costa gens disfressar-se o acompanyar-los a parcs per conviure amb la natura.
La seva família també l’ha marcat, en aquest cas positivament, des del punt de vista de la multiculturalitat. Tot i ser danès, els orígens d’un dels seus rebesavis, Chan, es remunten a la Xina. Braithwaite, de fet, el va homenatjar coincidint amb l’Any Nou xinès, quan va lluir una samarreta amb el seu nom abans d’un partit on va marcar el gol de la victòria contra el Betis. La seva mare, una exjugadora d’handbol danesa, va conèixer el seu pare, nascut a la Guaiana Francesa (a la costa nord de l’Amèrica del Sud), als Estats Units, on feia d’au pair.
Conèixer de primera mà les desigualtats racials el va portar a admirar Muhammad Ali i Luther King, dos referents que el van inspirar per fundar, juntament amb el seu tiet, Philip Michael, una empresa immobiliària amb un rerefons social que ha estat anomenada com “el Robin Hood del real state”: NYCE, amb seu a Nova York, impulsa la construcció de cases i edificis pels Estats Units. “La visió general que tenim és ajudar a inspirar i crear 100.000 milionaris de color. El racisme existeix, històricament la jerarquia econòmica no ha estat habitada per persones de color”, va admetre Michael.
Tiet i nebot aspiren a combatre les desigualtats racials d’aquell país a través d’oferir accions immobiliàries a preus baixos que preveuen una revalorització futura. L'empresa, que ofereix accions immobiliàries a partir de 100 dòlars (93,2 euros), aspira a gestionar actius per valor de 1.000 milions de dòlars (932 milions d’euros). Un preu d’entrada baix per afavorir l’entrada de famílies amb pocs recursos, especialment dones negres i estudiants. Actualment ja controlen un patrimoni de més de 300 milions de dòlars (279,8 milions d’euros). L'empresa busca invertir en immobles multifamiliars i per a joves, com ara un projecte d’habitatges intel·ligents per a estudiants a la Universitat de Temple (Filadèlfia) o la construcció d’un gratacel a Jersey destinat a joves en risc d’exclusió social. Braithwaite vol seguir fent gols a Barcelona, ara amb l’Espanyol, però ja ha decidit quin partit jugarà un cop pengi les botes.