Diego Martínez, l’estudiós del futbol que aprèn de Ferran Adrià i Phil Jackson

Barcelona“Van ser tres mesos, però va ser com un màster de cinc anys”, així resumia l’actual entrenador de l’Espanyol, Diego Martínez, en una entrevista al Guardian, com va ser l’estada a Anglaterra que va completar a finals del 2021. Una estada fugaç, però molt intensa, poc després d’haver deixat enrere tres anys plens d’èxits i de desgast al Granada. El tècnic gallec va refusar les propostes de diferents clubs de la Lliga per poder aprofundir en la formació personal i professional, una rutina que l’ha acompanyat tota la vida, especialment des que va penjar les botes amb 20 anys i va començar a estudiar ciències de l’activitat física i l’esport a la Universitat de Granada. 

L’any “sembràtic” de Diego Martínez, com el va definir a la seva presentació com a entrenador blanc-i-blau, va començar l’estiu passat a la seva Galícia natal. A Vigo, on havia començat fent d’aplegapilotes, va trobar-hi el temps necessari per rebaixar la llista de llibres pendents. La seva biblioteca és extensa i variada: hi apareixen entrenadors de futbol com Rinus Michels, Bill Shankly, Alex Ferguson, Arsène Wenger i Mauricio Pochettino, però també tècnics de bàsquet com Phil Jackson, Mike Krzyzewski i Sergio Scariolo, o de futbol americà, com Vince Lombardi. Subratlla, apunta comentaris i pren apunts en alguna de les llibretes que l'acompanyen allà on va per tal de no perdre’s cap detall que considera que pot ser-li útil. 

El gallec, però, no només aprèn de l’esport, sinó que també s’ha fixat en el talent i la capacitat de gestió de personalitats referents d’altres àmbits com el cinema o la cuina. Xefs com Ferran Adrià (El Bulli) o Andoni Luis Aduriz (Mugaritz) són alguns dels referents d’un entrenador interessat pels processos creatius, d’innovació i assaig que implementen a les seves cuines abans d’arribar al disseny final d’un plat. Martínez intenta captar, de qualsevol àmbit, tot allò que li pot resultar aplicable. “M’encanta aprendre coses noves. Intento agafar tot el possible de la gent que tinc al voltant”, acostuma a repetir. 

Al setembre, Martínez va marxar a Anglaterra amb la seva dona i la seva filla de cinc anys. L’objectiu era clar: estudiar i aprendre d’un país que marca tendències pel que fa al futbol. Els primers mesos els va passar a Saint Albans, municipi al nord de Londres des d’on va anar a veure diversos partits de la Premier League i de Championship, però també de la novena divisió. “El vam convidar que veiés com és el Biggleswade United, va prendre notes, sobretot de qüestions de vocabulari futbolístic, va veure com treballaven els clubs i els entrenadors, com era el joc i com es vivia, i es va oferir pel que fos”, recorda per a l’ARA el periodista català i president d’aquest modest conjunt, Guillem Balagué. “Va ser molt humil. Va venir amb els ulls molt oberts i moltes ganes d’aprendre, així com amb una energia brutal. Té una capacitat per aprendre que no tenen tots els entrenadors, i això és el que et fa arribar més lluny”, explica. El Biggleswade li va oferir la possibilitat de seguir de prop els entrenaments i els partits per poder conèixer la mentalitat i forma de treballar dels futbolistes anglesos, però també va poder impartir una masterclass als tècnics del club. 

Fascinat per l'atmosfera d'Anglaterra

“S’alimenta de totes les trobades i experiències que viu. Té molts coneixements i sap explicar-los molt bé, però no els imposa ni creu saber-ho tot”, reprèn Balagué, que va concertar-li una trobada amb l’aleshores tècnic de l’Everton, Rafa Benítez. “Cap dels dos va ser futbolista professional, han hagut de treballar molt per demostrar el que saben i el que valen. Martínez va al·lucinar amb detalls com el software que Benítez té, amb apunts de les llibretes que utilitzava quan estava al juvenil del Reial Madrid, i va concloure que havia de treballar més per arribar a ser com ell”. Martínez va viatjar més tard a Manchester, on va poder conèixer de primera mà el City de Pep Guardiola i Juanma Lillo. “He gaudit veient com organitzen el seu atac i el joc posicional. És genuïnament diferent”, va elogiar més tard el gallec, que també va quedar fascinat per “les transicions, la velocitat i l’energia” del Liverpool de Jürgen Klopp o la posada en escena del Chelsea de Thomas Tuchel. Aquella experiència va enfortir la passió que sentia pel futbol anglès, on somia amb entrenar algun dia: “Als camps d’Anglaterra encara s’hi viu una atmosfera amb una mística, un carisma i una personalitat que no existeix enlloc més”, va comentar-li a Guardiola. 

Abans que acabés el 2021 va tornar a Espanya, però no va quedar-se quiet. Al gener va viatjar al Marbella Football Center (on l’Espanyol farà part de la pretemporada a finals de juliol), amb el seu equip tècnic, Raúl Espínola (segon entrenador) i Álvaro García (analista) per poder analitzar alguns dels equips europeus que aprofiten les aturades que fan les seves respectives lligues a l’hivern per fer estades en un clima més favorable. La recepta de Diego Martínez, l’estudiós del futbol que aprèn de qualsevol àmbit, és clara: tenir la ment oberta i preparar-se a consciència per cada oportunitat que li pugui arribar. La pròxima és l’Espanyol.