Diego Martínez, l’escollit per liderar el nou projecte blanc-i-blau

BarcelonaDiego Martínez (Vigo, 1980) apunta a convertir-se en el pròxim entrenador de l’Espanyol. Segons ha pogut saber l’ARA, els contactes entre el club blanc-i-blau i el tècnic gallec estan molt avançats i podrien tancar-se entre aquesta setmana i la vinent. Tot i tenir altres ofertes, veu amb bons ulls la proposta de l'Espanyol. El seu perfil és el que millor encaixa d’entre les opcions que ha valorat el nou director esportiu, Domingo Catoira: Martínez és un entrenador amb personalitat i capacitat de lideratge, metòdic i obsessionat pels detalls, amb ganes de construir un projecte de zero, coneixedor de la importància del planter i que sap construir equips competitius amb pocs recursos. Unes qualitats que el fan molt atractiu per dirigir el nou projecte blanc-i-blau.

“És un entrenador equilibrat, el seu Granada era un equip molt polivalent i camaleònic, que sabia jugar a futbol quan tocava, ser defensiu o pressionar: sap ajustar-se als jugadors que té, encara que construeix els equips des de darrere”, explica a l’ARA el periodista de Granada Hoy Javier Aguilera, autor del llibre El Granada de Diego, un relat cronològic sobre els tres anys que el tècnic gallec va dirigir el conjunt andalús. Aguilera destaca que, amb ell, el Granada sempre va ser un equip “competitiu, fiable, regular i rocós, a qui calia fer moltes coses per guanyar”. “En tres anys no li recordo un mal partit per falta de caràcter o que l’equip no transmetés”, amplia. A Granada el consideren com una de les persones més importants de la història recent del club, juntament amb Quique Pina, que evitar la desaparició de l’entitat de la mà de la família Pozzo. “Els aficionats del Granada es consideren vídues de Martínez, allà és gairebé una deïtat. Quan va marxar, l’afició es va sentir desemparada, perquè la seva figura anava més enllà de l’àmbit esportiu”, afegeix el periodista. I amb raó: va ascendir a Primera el Granada en el seu primer curs, va portar l’equip a Europa i va quedar-se a les portes de la final de la Copa del Rei en el segon, i en el tercer a banda de la permanència va caure als quarts de final de l'Europa League contra el Manchester United després d’haver eliminat el Napoli i el Molde. 

L’estiu del 2021 va deixar el Granada per dues raons: el desgast de tres anys molt intensos i un projecte que no veia amb prou garanties per créixer i millorar la feina feta els anys anteriors. Martínez va refusar ofertes de clubs de la Lliga com el València o el Getafe, a banda d’altres propostes de l’estranger, i va prendre’s un any sabàtic que va aprofitar per formar-se, estudiar anglès i mirar diversos equips a Anglaterra. “Tenia moltes ganes de conèixer el futbol anglès, perquè és un romàntic del futbol i dels seus orígens, i considera que l’essència d’aquest esport és a Anglaterra”, comenta Aguilera, que deixa clar que el gallec “no es mourà per diners ni tan sols per qüestions esportives, sinó que anirà allà on pugui agafar un projecte de zero que el sedueixi i on pugui opinar en la planificació de la plantilla”. 

El periodista defineix Diego Martínez com “un entrenador molt intel·ligent i passional, molt segur de les seves possibilitats i que té una gran capacitat per transmetre i motivar els jugadors”. “També és una persona molt treballadora i analítica, que ho estudia tot, vol tenir-ho tot sota control i que cuida al màxim tots els petits detalls, des de l’estat de la gespa del camp d’entrenament fins als noms que apareixen en els comunicats mèdics”, amplia. 

Va penjar les botes amb 20 anys

La trajectòria vital i futbolística de Martínez explica moltes coses del seu recorregut fins a l’elit: després de nou anys a les categories inferiors del Celta va fer el salt al Cadis, però amb 20 anys va adonar-se que no tenia futur com a jugador. Va començar a estudiar ciències de l’activitat física i l’esport a la Universitat de Granada, estudis que compaginava amb els seus inicis a la banqueta: després de breus etapes a l’Imperio Albolote i a l’Arenas d’Armilla va batre el rècord de punts al Motril, a qui va estar a prop de pujar a Segona B. Allà va cridar l’atenció de l’aleshores director esportiu del Sevilla, Monchi, que el va incorporar a l’àrea de metodologia del club andalús. Al Sevilla hi va passar cinc anys, on va ocupar diversos càrrecs com a entrenador a les categories inferiors i també com a segon d’alguns tècnics del primer equip. Va poder aprendre d’entrenadors com Marcelino García o Unai Emery abans de fer el salt a l’elit. El Granada, remata Aguilera, només ha estat l’inici: “Seguirà creixent molt; tinc clar que d’aquí uns anys serà un entrenador de talla mundial”.