En defensa de Vicente Moreno
El caos social que viu l’Espanyol, la insatisfacció per aquest final de temporada i la confusió fonètica van fer que diumenge passat es barregessin els crits que demanaven fer fora Rufete i els que posaven a la diana Vicente Moreno. Què diuen, ens preguntàvem alguns que ja sordegem una mica, el ja tradicional “Rufete, vete ya” o un nou “Vicente, vete ya”? Penso que a l’Espanyol li cal una renovació total que ha d’incloure la direcció esportiva i l’entrenador. Però Vicente Moreno no mereix un comiat amarg, no mereix aquests crits. Tot al contrari. Ha estat un professional exemplar. Se’l va fitxar per tornar l’equip a Primera i ho va aconseguir amb escreix. Se li va transmetre que l’objectiu d’aquesta temporada era la permanència i aquesta mateixa setmana –probablement avui mateix– la certificarem de manera matemàtica sense haver patit en cap moment en tota la Lliga. Va agafar un vestidor deprimit i insegur. Per resultats, el pitjor Espanyol de la història, el dels 25 punts. I amb ordre, sentit comú i mà esquerra, va tornar la confiança a uns jugadors que no eren, ni de molt, tan dolents com semblaven. Perquè, per exemple, el Darder que va liderar l’ascens i ha excel·lit aquesta temporada és, encara que no ho sembli, el mateix jugador que es barallava amb ell mateix des d’un racó del camp la temporada del descens. Els bons entrenadors treuen tot el potencial als seus jugadors. Vicente Moreno no ho ha aconseguit amb tots, però el punt de partida era molt baix.
Les virtuts de Moreno són aquelles que enyores quan no les tens i menysprees quan les tens. Un home tranquil (malgrat l’episodi del Bernabéu), amb sentit comú, treballador, previsible, que no dona grans titulars, gens polèmic. En general, un perfil poc adequat per a un club necessitat de lideratges i presència pública com l’Espanyol. En concret, un bon perfil per superar aquest tràngol del descens pandèmic.
Ara necessitem un entrenador més alegre, que potenciï Melendo i Melamed, que defensi l’Espanyol en territori hostil, que quan calgui faci les funcions del portaveu que no tenim, que proposi un model de joc menys reactiu, que no s’entesti en fer jugar Aleix Vidal de lateral dret, que sigui tan bon professional que no ho sembli, que ens exigeixi més a tots. En definitiva, necessitem il·lusió, pressió i passió. Amb Vicente Moreno ja hem completat el recorregut que ens tocava compartir. Els nostres camins s’han de separar. Sense retrets. Amb tot l’amor. En tindrem un bon record. Haurà estat un bon entrenador per a l’Espanyol. El diumenge vinent, ni un “Vete ya” dirigit a l’entrenador. Només un “Gràcies per tot i molta sort, Vicente”.
