David López marxa alliberat: "Involucrar-me tant m'ha passat factura"

BarcelonaDavid López deixa l'Espanyol amb la sensació d'haver-se alliberat d'una pressió que en alguns moments va superar certs límits. L'endemà del comiat de Diego López, li ha tocat al fins ara capità blanc-i-blau dir adeu al club de la seva vida. Ho ha fet entre llàgrimes i deixant clar que sempre ha anteposat l'entitat als interessos personals. "Sempre he prioritzat el club i l'equip per sobre de mi mateix, fins i tot en moments en què hauria d'haver sigut més egoista, però soc així: per a algú de la casa és inevitable involucrar-se al màxim, visc l'Espanyol les 24 hores del dia".

El migcampista ha arribat a recomanar al seu successor a la capitania que "no s'involucri tant, perquè passa factura, sobretot a casa, i això no es pot permetre". S'ha ofert a ajudar des de fora el seu relleu com a capità, a qui també ha recomanat "que intenti transmetre els valors de l'espanyolisme a tots els companys". Visiblement emocionat, ha reconegut que la seva samarreta "pesava més" que la d'alguns companys en moments clau, com durant el curs de l'ascens. També ha dit que el retorn a Primera és el millor record que li deixa aquesta etapa al club de la seva vida: "Aconseguir l'ascens va ser un alliberament molt important, la sensació de la feina ben feta va permetre'm quedar-me en pau amb el que havia passat el curs anterior".

La temporada 2019-20, la del descens a Segona, va ser especialment dura per al santcugatenc, que venia de recuperar-se d'una greu lesió al genoll. "La temporada que vam baixar em va penalitzar molt de cara a l'afició, perquè pel fet de sortir molts cops a donar la cara després dels partits es va associar la meva imatge a les derrotes, el mal joc i el descens, però ho tornaria a fer, no me'n penedeixo". Del seu llegat, ha dit, espera que en quedi l'esperit de superació constant: "Espero que em recordeu com algú que mai es va rendir, vingués el que vingués: errors, crítiques, derrotes, un descens, lesions o suplències. He caigut molts cops, però sempre pensant en aixecar-me, que és el que representa l'Espanyol".

David López també ha reconegut que no ha tingut el final que esperava, ja que un cop va tornar de Nàpols, el 2016, el seu somni era arribar a penjar les botes com a blanc-i-blau. "Les coses es podrien haver fet d'una altra manera, però és una decisió de club que ja estava presa", ha resumit. El migcampista, això sí, ha deixat la porta oberta a un retorn a l'Espanyol en el futur: "Mai deixaré de ser soci de l'Espanyol, que sempre serà casa meva, i sempre estaré disponible per al que el club necessiti. No sé què passarà, però m'agradaria que els nostres camins es tornessin a creuar".

El santcugatenc ha deixat clar que vol seguir jugant a futbol i que té algunes propostes sobre la taula que haurà d'estudiar. "No sé què faré, encara estic una mica atordit per tot, però estic obert al que vingui. L'únic que no faré, perquè la meva filla no m'ho perdonaria, és anar al Barça". Amb 32 anys, però, té bastant clar que un cop pengi les botes es podria veure sent entrenador: "És una opció que m'agradaria, tinc pensat treure'm el títol perquè m'agrada i és interessant, però ho decidiré més endavant". Tres excapitans i llegendes del club com Raúl Tamudo, Dani Solsona i Rafa Marañón li han lliurat una samarreta commemorativa amb els 237 partits amb l’Espanyol. Tommy N’Kono, per la seva banda, li ha posat el braçalet de capità amb el número 21 de Dani Jarque. "Haver estat capità de l'Espanyol ha sigut un dels grans èxits de la meva carrera", ha conclòs.