La data ideal per cessar Domingo Catoira
La feina de director esportiu d’un equip de futbol d’elit ha de ser molt difícil. Negociacions, mercat global, desigualtats econòmiques, necessitat de resultats, límit salarial, conflictes amb l’entrenador. Calen coneixements, lideratge, capacitat de seducció, unes bones idees i moltes actituds i aptituds. Per tots aquests motius i tantes altres coses és un càrrec d’alta direcció ben remunerat. Un càrrec només a l’abast d’uns quants elegits. Jo no estic entre ells i tampoc no vull saber el detall de les operacions.
Domingo Catoira ha demostrat amb fets que no és un bon director esportiu per a l’Espanyol. No vull entrar a analitzar els seus èxits (Vini) ni els seus fracassos. No vull donar voltes al fet que la poca professionalitat de Raúl de Tomás determinés el mercat d’estiu. No vull explicacions. Volia solucions. I no ens les ha donat. Va fracassar al mercat d’estiu i ha fracassat al mercat d’hivern. Dues oportunitats. No en pot tenir una tercera. La seva mala feina a l’estiu ha tingut conseqüències: després de gairebé una volta som a la cua de la classificació. I la seva feina al mercat d’hivern -tot i que encara no s’ha acabat- ja no podrà ser exitosa. Per ser-ho, les primeres incorporacions s’haurien d’haver produït durant l’stage del Mundial (no n’hi va haver cap). I l’1 de gener ja s’haurien d’haver produït el gruix d’incorporacions (les quatre que tothom està d’acord que faltaven). Però sempre estem igual: jugant a un absurd chicken game en el que sempre prenem mal. Tots sabem que el gran dia del mercat d’hivern serà el 31 de gener. I així no anem enlloc. Perquè ja hauran passat molts partits i perquè tots sabem que els exàmens per als quals s’ha estudiat la nit abans mai no surten bé.
Diego Martínez està tan fart com l’afició. Amb errors, com tothom, ha donat un esperit a l’equip que feia anys que no vèiem. Ja no repetim el tòpic d’aquest any l’equip competeix. Guanya poc, però competeix. No obstant, li falta qualitat. Catoira es va comprometre a fer uns fitxatges que no ha fet. N’és el màxim responsable perquè la parcel·la esportiva és seva. Ja sabem que tenim un problema estructural que no és responsabilitat del director esportiu. Però mentre no es vengui el club no podem resoldre’l. Mentrestant, els alts directius -amb Catoira al capdavant- s’han de responsabilitzar de la situació esportiva. Ara que la cosa va de teams, jo soc del team Diego. I l’1 de febrer em sembla una data ideal per cessar un Catoira que dubto que estigui disposat a dimitir.