El darderisme ensenya a l'Espanyol el camí de la permanència

Darderisme. Pensament consistent en no perdre la fe i en creure en impossibles, capacitat per liderar equips i estima innegociable pels colors blanc-i-blaus. Amb el cor i l’ànima, Sergi Darder ha capitanejat un Espanyol que surt de Vallecas (1-2) amb el miracle que necessitava per tornar a creure que la salvació és possible. El mallorquí ha participat activament en els dos gols d’un equip que s’acosta a un punt de la permanència en un partit en què ha estat a punt de pagar molt car una errada defensiva que ha suposat l’empat d'RDT. 

La posada en escena dels espanyolistes a Vallecas no ha estat lluïda. Luis García ha sacrificat César Montes i ha ubicat Calero al mig del camp. La idea era clara: tornar a la defensa de quatre i partir d’un bloc més compacte que en anteriors ocasions. L’invent ha sortit força bé en defensa, perquè l’Espanyol ha mostrat una versió més compacta que en anteriors jornades, abrigada amb una defensa que s’ha fet un fart de treure aigua davant les ofensives del Rayo, però no tant amb la pilota. 

El domini ha estat per al conjunt local, que ha obligat el mig del camp espanyolista a patir més que a gaudir. El mig del camp format per Darder, Denis i Melamed no està fet per no tenir la pilota. El problema, amb tot, ha estat precisament quan la tenien. Els problemes per generar joc des de darrere s’han amplificat quan Calero ha rebut passades en zones compromeses. El Rayo, amb una bona pressió, ha sabut posar contra les cordes un Espanyol que s’ha convertit en el seu pitjor enemic a partir d’errades en la meitat de camp propi. Els gestos de Luis García, demanant cap i pausa als seus futbolistes, ho deien tot. Incapaços d’enllaçar tres passades consecutives per dins, els espanyolistes no han sabut tenir continuïtat en el joc. Només Darder, dels tres el més sacrificat i, alhora, encertat amb la pilota, gol inclòs, ha estat a l'altura. Melamed ha estat força desaparegut en el primer temps, i Denis segueix sent una ombra molt llunyana del jugador que havia estat. 

Que segueixi sent titular, malgrat ser un jugador que aporta ben poc en atac, que compromet l’equip amb passades erràtiques i que es passa el partit fent retrets als seus companys, és tant o més simptomàtic com que Óscar Gil segueixi sent indiscutible. Tots els rivals el busquen, perquè saben que és un dels principals talons d’Aquil·les blanc-i-blau. El lateral ha tornat a sortir a la foto, un dia més, i ha acabat marxant als vestidors al descans tapant-se la cara amb les mans i la samarreta, amb els ulls plorosos lamentant l’errada comesa. En el pitjor moment possible ha allargat el braç i ha modificat la trajectòria de la pilota. A l’Espanyol, que tot i marcar en la majoria de partits no va excessivament sobrat de gol, cada errada d’aquest tipus li costa molt cara. RDT, que ha fet el seu segon gol d’aquest curs, ha firmat l'empat, però no l'ha celebrat efusivament. 

Sergi Darder hi posa el cor

L’Espanyol, que no ha perdut l’ordre defensiu, ha aconseguit refer-se i, a la represa, ha intentat jugar una mica més en camp contrari. Al segon temps el perill l’ha generat Melamed. Primer, una rematada de cap centrada. Després, un xut desviat. El seu primer gol d’aquest curs ha arribat en el tercer intent, després d’una jugada on Darder hi ha posat el cor. El capità blanc-i-blau ha tirat de galons i ha iniciat una cursa en què no l’ha aconseguit aturar ningú. Primer ha superat un rival que l’agafava de la samarreta, després n’ha deixat dos més rere seu amb un retall i a un quart amb una finta. Un cop a la frontal, ha dirigit un xut al pal. Melamed, atent acompanyant la jugada, ha empès la pilota al fons de la xarxa. 

El mateix escenari que al Sánchez Pizjuán. Allà, l’Espanyol va enfonsar-se en el pitjor moment. Puado, sol davant Dimitrievski, ha perdonat el gol de la sentència. El públic de Vallecas ha cridat “a Segona”, però els blanc-i-blaus, que han serrat les dents, han aconseguit no cometre cap més errada letal al darrere. L’Espanyol segueix viu.