La pedra a la sabata de l'Espanyol de Chen, en dades incontestables

BarcelonaPer cada classificació europea obtinguda per l’Espanyol en aquest segle XXI (quatre en total), el Vila-real n’ha acumulat quatre (16). Els dos clubs s’enfronten aquest dimecres (20 h, M. LaLiga) en el que serà el seu últim partit previ a l’aturada pel Mundial. I és un bon moment per preguntar-se què explica el seu desigual rendiment esportiu. Doncs en un gran considerable la gestió de la compravenda de futbolistes. L’habilitat per moure’s al mercat de fitxatges ha fet possible el miracle futbolístic de Vila-real: un municipi de poc més de 50.000 habitants que no va trepitjar la Primera Divisió fins al 1998, i que acull des de fa temps un club consolidat dins de l’elit del futbol espanyol i europeu. Un mal inici de curs dels groguets, que no acaben de trobar-se còmodes amb les tesis del seu nou entrenador –Quique Setién–, els ha comportat ser novens a cinc punts d'Europa. Una mala arrencada de l'Espanyol, en canvi, implica veure el descens a un punt. Els blanc-i-blaus no troben la tecla per aixecar el vol a causa de les limitacions pressupostàries i la seva poca habilitat en el mercat.

Un dels factors que més condicionen el creixement del club, almenys en l’era Chen Yansheng, és la falta d’ingressos per vendes de jugadors. Des de l’arribada de l’empresari xinès, l’Espanyol només ha facturat 115 milions d’euros en concepte de traspassos: 48,5 per vendes de futbolistes del planter i 66,5 d’altres jugadors que venien de fora. Aquesta xifra, comparada amb l’obtinguda pels altres 15 clubs que, des del 2016, s’han perdut un màxim d’una temporada a Primera, situa els blanc-i-blaus com el cinquè pitjor venedor. L’Espanyol supera per poc equips força més modestos com el Llevant (85 milions) o el Getafe (67), i se situa a prop del Celta (134) i l’Athletic (145), que no han baixat a Segona en l’era Chen. Força lluny queden projectes com el Betis i la Reial Societat (215) o el mateix Vila-real (317), que ha ingressat en sis anys 2,7 vegades més que els blanc-i-blaus.

"No hem fet cap gran venda en els últims tres anys", afirmava fa uns mesos l'empresari xinès, per reivindicar que havien retingut talent. Des de la temporada 2020-21, l'Espanyol només ha ingressat 23 milions d'euros en traspassos. Una xifra molt baixa que, sumada al fet que el propietari no vulgui afrontar noves ampliacions de capital, fa que la capacitat econòmica de l'Espanyol en el mercat de fitxatges es vegi molt limitada: menys de 15 milions gastats en els tres últims cursos. Una inversió que fa difícil competir amb altres clubs de Primera. En el mateix temps, el Sevilla n'ha gastat 142; el Vila-real, 97, i la Reial Societat, 65. Però no només els aspirants a Europa han gastat molt més que l'Espanyol: l'Almeria ha pagat 76 milions des del 2020; el Getafe, 54; el Celta, 34; l'Elx, 27, i el Mallorca, 26. La lluita per la permanència s'està encarint.

El balanç de l’Espanyol de Chen al mercat deixa un saldo negatiu d’uns 6,7 milions d’euros, perquè n’ha invertit 122 (és el novè equip de Primera que ha gastat més en fitxatges des que l'empresari xinès va adquirir el club). El Vila-real, tot i gastar-ne 248, n'ha guanyat prop de 69 amb les operacions tancades des del 2016. Uns beneficis similars als de la Reial Societat (62). Ingressar molt més del que es gasta, amb tot, no implica necessàriament una bona gestió esportiva: el València ha guanyat 87 milions (n’ha gastat 321 i n’ha ingressat 408) i, en canvi, esportivament parlant, ha tingut resultats més discrets que no pas el Betis, que ha invertit 212 milions i n’ha rebut 215 (superàvit de 3 milions).

L’Espanyol no revaloritza jugadors

Des que Rastar Group controla la majoria accionarial de l’Espanyol, el club ha incorporat (via traspàs, cessió o incorporació d’agents lliures) un total de 57 futbolistes. 16 d’ells, un 28%, eren cedits que no van seguir un segon any (o que són actualment al club) i que, per tant, eren operacions sense opció a un futur traspàs. Encara més significatiu, però, és que més de la meitat de les incorporacions realitzades, 31 (un 54%) eren jugadors de més de 27 anys. D’aquests, 19 (33%) tenien una edat igual o superior als 30 anys. És a dir, futbolistes en el tram final de les seves carreres per qui l’Espanyol no ha pogut obtenir un rèdit econòmic futur. 

Dels 57 jugadors fitxats durant el mandat de Chen, de moment, l’Espanyol només ha aconseguit generar una plusvàlua amb dos d’ells: Borja Iglesias (+16,6 milions) i Mario Hermoso (+12,5). El Panda i Gerard Moreno, a més, són els únics jugadors pels quals el club ha ingressat més de 15 milions en els últims sis anys. En el mateix període, el Vila-real ha aconseguit superar aquesta xifra amb un total de nou jugadors: Vietto, Pato, Bailly, Musacchio, Bakambu, Rodri, Castillejo, Fornals i Estupiñán. El club castellonenc els va comprar per 58 milions (menys dels 61 que l’Espanyol va gastar el curs del descens en sis fitxatges) i els va vendre per 221. Fitxar bé i vendre millor, la pedra a la sabata del mandat de Chen.