Cors trencats per una oferta de l'Almeria

Una de les bones notícies que ens va deixar el partit de Copa, a més a més de la classificació, va ser la confirmació que Jofre Carreras i Joan Garcia poden acabar sent jugadors importants a l’Espanyol. Com ho és un Javi Puado que, en el seu moment, va apostar per quedar-se on s’ha criat fins a arribar a ser-ne el capità. En un club que es defineix pel seu compromís amb el planter això no hauria de ser notícia. Però, malauradament, acaben sent més notícia els que marxen que no pas els que es queden.

Cada conflicte amb un jugador del planter que vol marxar em fa pensar en la comèdia argentina No sos vos, soy yo, tot i que la tendència de qualsevol aficionat, meva també, és donar-li la culpa al jugador –i a les males influències–. Alguna cosa s’està fent malament quan no es crea un lligam prou sòlid per fer un esforç i posar-se d’acord. És l’economia, estúpid. Ho sé. Però els diners no ho expliquen tot.

Puc entendre que els diners i l’oportunitat de jugar la Champions fessin que Pedrosa optés pel Sevilla i no per la renovació. Però que Nico Melamed prefereixi anar a un Almeria no ho entenc. I que tant l'un com l’altre hagin jugat amb el seu club de tota la vida a l’hora de tractar les seves lesions, tampoc. Perquè no tinc cap prova, però tampoc cap dubte, que en una altra situació tant Pedrosa la temporada passada com Nico aquesta haurien acabat jugant més partits. I amb això no dic que les lesions siguin falses. Però les decisions per fer-hi front s’han pres pensant més en els seus compromisos futurs que no pas en els presents. La pregunta és: com és que després de tants anys al nostre planter quan arriben al primer equip no tenen un compromís afegit?

Els aficionats hi tenim una part de responsabilitat. Estem orfes d’ídols i ens fa una il·lusió molt especial que els nois de la casa triomfin. Per aquests motius els convertim ràpidament en ídols. Va passar amb Melendo i ha passat amb Melamed (no tant amb Pedrosa). Aquest amor especial que els transmetem té un component extrafutbolístic. Però a ells els costa veure-ho. Ells es creuen que tot és pel seu talent. I no: en tenen, però no tant.

La prova és que a Melendo el va fitxar un Granada a Segona i a Nico el vol fitxar un Almeria que està a punt de baixar. En aquests equips ells seran uns bons jugadors, però difícilment uns ídols. Seran el que per a nosaltres és Aguado. Perquè si Aguado fos del planter, ja estaríem recollint signatures per fer-li una penya i renovar-lo per sempre. Perquè els únics que de veritat ens creiem això del planter som els aficionats.