Cornellà-El Prat també pateix els efectes de la desafecció pel futbol

BarcelonaViure en terra de ningú no sedueix l’afició de l’Espanyol. Si més no, els fans menys fidels. Així ho confirmen les xifres d’assistència a Cornellà-El Prat, que aquest curs ha patit una significativa davallada respecte a l’any del descens. Si només es tenen en compte els 13 partits de Lliga sense restriccions d’aforament pel covid, la mitjana d’espectadors d’enguany se situa en 17.826 espectadors, un 24% menys que els registrats en les 13 jornades del curs 2019-20 en què hi va haver públic: 23.513. Això significa una caiguda de 5.687 espectadors amb només dos anys de diferència. Si es consideren les quatre primeres jornades de l’actual Lliga, amb restriccions, la mitjana se situa en 17.399 espectadors.

La mitjana d’espectadors d’aquest curs és la pitjor de la història de Cornellà-El Prat, ja que supera per baix els 17.847 espectadors de la temporada 2017-18. L’actual estadi blanc-i-blau ja ha viscut cinc dinàmiques de públic diferents: tres davallades i dos repunts. L'efecte pel nou estadi va anar perdent força progressivament. Des de la seva inauguració, la temporada 2009-10 (27.861), fins a la 2014-15 (18.657), l'RCDE Stadium va retrocedir en 9.204 espectadors de mitjana (-33%). No va ser fins a l’arribada de Chen Yansheng, la 2015-16, que hi va haver un efecte revitalitzador a la grada. En el seu primer any i mig va elevar l’assistència fins als 20.383 aficionats per partit del primer curs amb Quique Sánchez Flores. La irregularitat de l’equip en el segon any amb el madrileny va propiciar una nova deserció a l’estadi (17.847 espectadors el 2017-18). La il·lusió generada per Rubi i la classificació europea va provocar la segona revifada a la grada de l'era Chen. El curs posterior, l'assistència va mantenir-se alta tot i la lluita pel descens degut a les promocions que el club va llançar per esperonar l'afició. La grada va respondre, però l’equip no va evitar la caiguda a l’infern. A Cornellà-El Prat es repeteix un fenomen que ja es vivia a Montjuïc: els menys fidels només s’animen a anar a l’estadi quan les coses van molt bé o molt malament.

La davallada d’espectadors d’enguany s’explica per diferents factors. Un d’ells, però no l'únic, és l’esportiu. En l’any del retorn a Primera, l’Espanyol ha complert amb l’objectiu d’assegurar la permanència (encara no matemàtica, però sí virtual), tot i que no ha aconseguit acostar-se a objectius més ambiciosos. El joc de l'equip, d'altra banda, tampoc ha estat gaire brillant en moltes jornades. En l'últim partit, contra el Rayo Vallecano, l'afició va carregar contra Rufete, a qui va assenyalar com un dels grans responsables de la dinàmica que viu l’equip.

Els horaris i el covid també afecten

L’esportiu, però, no és l’únic factor que ha motivat enguany una caiguda de l’assistència tan pronunciada. Cal tenir en compte, d’entrada, que tres dels rivals amb més cartell de la Lliga (Vila-real, Atlètic de Madrid i Reial Madrid) van visitar l’RCDE Stadium a principis de curs, quan encara hi havia restriccions d’aforament ( del 30%, 40% i 60%, respectivament), a banda de la por als contagis que, aleshores, encara mantenia bona part de la societat. Aquells tres partits van aglutinar un total de 49.793 espectadors. L’última vegada que aquests tres equips havien visitat l’estadi de l’Espanyol, amb públic, van reunir 72.228 aficionats, 22.435 més (un 31% més). 

És a dir, que les restriccions derivades per la pandèmia van impedir que Cornellà-El Prat es vestís de gala davant la visita de tres dels rivals més atractius. A aquest element cal afegir-n’hi un altre d’igual d’important: les jornades intersetmanals. Aquesta temporada l’Espanyol ha disputat 6 dels 17 partits com a local (un 35%) fora dels caps de setmana. Es tracta de la segona temporada amb més duels disputats entre dilluns i divendres, empatada amb la 2015-16 i la 2018-19 i només superada pels vuit partits de la 2017-18. Horaris que no sempre acompanyen, restriccions d’aforament davant d’alguns dels grans de la Lliga i un equip que no acaba d’aixecar el vol, tres ingredients que han provocat que les grades de l’RCDE Stadium no acabessin de brillar en el seu retorn a Primera. 

A sis punts del rècord 

El desencís que viu part de l’afició per la dinàmica esportiva de l’equip, que té a hores d’ara més a prop el descens (9 punts) que Europa (13) contrasta amb el rendiment que ha viscut el conjunt de Vicente Moreno aquest curs com a local. L’Espanyol ha sumat enguany 31 punts davant la seva afició, xifra que el converteix en el setè millor equip del campionat al seu estadi. De fet, si els blanc-i-blaus són capaços de guanyar les últimes dues jornades a casa, contra l'Osasuna i el València, escalarien fins als 37 punts i superarien així el rècord històric de punts en aquest estadi: els 36 de la temporada 2018-19, amb Rubi. Seria la tercera millor puntuació com a local (a Primera, ja que el curs passat a Segona van aconseguir 48 punts) des que va començar el segle XXI, només superada pels 41 punts de la 2004-05, amb Miguel Ángel Lotina, i els 38 de la 2001-02, amb Paco Flores, totes dues a Montjuïc.