Confiem en tu, Diego
M’has seduït. Amb una roda de premsa i una entrevista n’he tingut prou: ets l’home que necessitàvem. Com has dit, encaixem. I a la vida, les relacions no són bones o dolentes en si mateixes, són bones en la mesura que les parts encaixen. Tu has vingut (et cito citant Xavier Marcet) a “créixer fent créixer”. És exactament això. En relació amb els jugadors (com diu el mateix Marcet –i l'hi hauràs de recordar de manera especial a RDT–, es tracta de convertir l’habitual egosistema del món del futbol en un ecosistema) i en relació amb el club (si ens poses al lloc que ens correspon, el futbol et posarà al lloc que mereixes).
En les teves declaracions has fet servir les paraules que necessitem: passió, il·lusió, sentiment, emoció. I no tots els entrenadors ho fan: alguns només s’expressen com a bons professionals i prometen treball des de la humilitat. I ja n’estem cansats: necessitàvem algú que ens despertés d’una letargia de la qual només sortíem per rebre algun disgust. Necessitàvem un entrenador que ens fes sentir especials, perquè ho som. Tu ho has dit: som un club singular. Això no sempre és bo, ja ho veuràs. Perquè la singularitat ens ve de viure permanentment en un territori hostil. Sé, perquè he vist passió i honestedat en la teva mirada, que et rebel·laràs contra aquesta hostilitat, que ens defensaràs amb passió quan ens ignorin injustament o quan descobreixis que només ens deixen d’ignorar per atacar-nos. Aquell dia entendràs la profunditat de “la força d’un sentiment” que aquesta setmana has recordat. És la força de qui té dos països en contra i se sosté amb l’heroïcitat del poblat d’Astèrix (i del capital xinès, tot sigui dit).
Ho has dit i ho subratllo: tenim un problema d’identitat. Tu només el podràs resoldre parcialment però en un lloc clau: en el terreny de joc. Tenim ganes d’identificar-nos amb els nostres representants al camp. A vegades pel bon joc. Sempre per la passió i el compromís. I més enllà del camp t’hauràs de convertir –per mèrits propis i demèrits estructurals– en el nostre principal portaveu.
Només ens has demanat una cosa: que confiem en tu. Jo, ja t’ho pots imaginar, hi confio. No cegament: hi confio perquè m’has convençut fins a l’enamorament. Després et demanarem guanyar, és obvi. Però, com bé has dit, els resultats són una conseqüència. I tu, la primera causa. Això sí, després de tants elogis només et demano un favor: fes que renovin Melendo. Si has entès qui som sabràs que el seu futur ha de ser amb nosaltres.