Què té en comú l'Espanyol amb els propietaris d'Estrella Galícia i de l'Inter Miami?

BarcelonaQuè tenen en comú els propietaris de l’Inter Miami, del Cruzeiro, dels Sixers, d’Estrella Galicia i de Finetwork? Jorge Mas, Ronaldo Nazário, David Blitzer, Ignacio Rivera i Pascual Pérez són alguns dels empresaris que, en els últims anys, han apostat pel futbol espanyol. Els dos adversaris de l’Espanyol d'aquesta setmana en són un bon exemple: el Valladolid, a qui va eliminar de la Copa, va passar a mans de l’exfutbolista brasiler el 2018. El Saragossa, que visitarà divendres (21 h, #Vamos) l’Stage Front Stadium, forma part des del 2022 de la cartera d’actius del grup inversor que ha portat Messi a la MLS aquest estiu. 

Amb Rastar Group, són deu els clubs de Segona que actualment tenen propietaris estrangers. Els més de 200 milions aportats per Chen Yansheng al club blanc-i-blau representen gairebé el 38% dels prop de 520 milions d’euros que diferents empresaris han destinat a la compra d’accions, liquidacions de deute o bé ampliacions de capital en els clubs d’aquesta categoria.

Des de l’entrada del hòlding asiàtic a l’Espanyol, han canviat de mans 14 dels altres 21 clubs de l’actual Segona: l’Albacete (Skyline International); el Racing Ferrol (Ignacio Rivera, membre de la família propietària d’Estrella Galicia); l’Elx (Christian Bragarnik), el Burgos (Yucon, empresaris locals); l’Andorra (Gerard Piqué); l’Alcorcón (David Blitzer, al capdavant del Crystal Palace); l’Eldenc (Pascual Pérez, propietari de Finetwork); el Leganés (Blue Crow Sports); l’Sporting (Orlegi Sports); l’Oviedo (Grup Pachuca); el Tenerife (José Miguel Garrido); el Racing de Santander (Sebastián Ceria) i els mencionats Valladolid i Saragossa. 

Què està propiciant l’entrada massiva de capital estranger en aquesta categoria? L’assequible cost d’alguns clubs, la possibilitat de revalorar-los i treure’n plusvàlues, l’estabilitat financera aportada pel fair play de la Lliga o les noves infraestructures propiciades pels fons de CVC han augmentat l’atractiu de molts clubs a ulls dels inversors, que veuen una oportunitat en entitats que necessiten una empenta econòmica per deixar enrere deutes i sobreviure en una categoria cada cop més competitiva. 

Part de l’atractiu de Segona radica en el fet que els drets audiovisuals poden multiplicar el valor dels clubs: el Mallorca, l’Elx i el Rayo, els que menys van cobrar per aquest concepte el curs 2021-22, van rebre gairebé 45,9 milions d’euros, gairebé cinc cops més que el Valladolid (9,6), el millor pagat a Segona. 

A la categoria de plata hi conviuen inversors de tres continents i set països (tres d’Estats Units, dos d’Argentina i Mèxic i un del Brasil i Veneçuela). De fet, la presència d’inversors americans (9) ja pràcticament iguala la dels propietaris espanyols (12). Una tendència que seguirà a l’alça en els pròxims anys, ja que clubs com el Valladolid, el Llevant, l’Eldenc o l’Osca tenen penjat el cartell d’"en venda". Això sí, els seus respectius propietaris no vendran ni al primer postor ni per qualsevol preu. Ronaldo, per exemple, tenia aparaulada la venda del Valladolid a un fons inversor nord-americà per 80 milions (més del doble dels 30 que n’havia pagat), però el descens a Segona va frustrar l’acord. La Fundació Alcoraz fa més d'un any que negocia la venda del 51% del club, però vol fer-ho a un inversor aragonès. 

I l’Espanyol? La postura de Rastar Group no ha canviat en els últims anys. Oficialment, el club no està en venda. Ara bé, com passa a qualsevol altra empresa, el seu propietari escolta les propostes que li arriben. Així ho resumia el conglomerat xinès en un comunicat emès a la borsa de Shenzhen: “El club ha rebut moltes consultes en els últims anys. Analitzem i emetem judicis objectius”. Traduït: Chen Yansheng no té a hores d’ara cap intenció de desprendre’s de l’Espanyol, però si arriba una oferta desorbitada, podria plantejar-s’ho.