El club de Primera amb més catalans del segle XXI es diu Espanyol
Des del 2000, els blanc-i-blaus n'han tingut 91 al primer equip, molt per sobre dels 58 del Barça
BarcelonaA dues jornades per al final de la primera volta, ja són 50 els futbolistes nascuts a Catalunya que han tingut enguany algun minut a la Primera Divisió. Gairebé un terç d’ells, 16, s’enfrontaran aquest dissabte en el que des de fa uns quants anys s’ha convertit en un dels partits que aglutina una presència més destacada de catalans: l’Espanyol-Betis (16.15 h, M. LaLiga).
Si bé el cas del conjunt andalús, el quart amb més catalans de la Lliga, pot considerar-se com una tendència circumstancial que des de la temporada 2019-20 sempre hagin tingut un mínim de sis jugadors nascuts a casa nostra, en el cas de l’Espanyol aquest fet no es pot dissociar dels seus orígens i identitat. Ja des dels seus inicis, l’originària Societat Espanyola de Foot-ball, com va ser fundada el 1900 per un estudiant d’enginyeria barceloní, Àngel Rodríguez, va ser creada com una entitat on no estava previst que hi juguessin estrangers. Els primers, de fet, no van arribar fins al 1911.
L’entitat blanc-i-blava ha mantingut viva la seva essència i és fins ara el club amb més catalans del segle XXI. L’històric pes que ha tingut i continua tenint el planter com a motor del primer equip, a banda de les limitacions financeres, que han impedit incorporar alguns estrangers, han ajudat a mantenir aquesta tradició. Des de l’any 2000, l’Espanyol ha utilitzat a la Lliga un total de 91 jugadors, una xifra força superior a la que presenta el Barça, 58.
Actualment, de fet, l’entitat periquita aglutina un 20% dels futbolistes nascuts a Catalunya que han disputat, com a mínim, un minut en l’actual edició de Primera Divisió: deu futbolistes. I la xifra podria créixer en els pròxims mesos, ja que noms com Pedrosa, Villahermosa o Joan García encara no s’han estrenat en aquesta Lliga. El Barça i el Girona el segueixen amb set efectius cadascun, mentre que el Betis i l’Elx es queden amb sis. Cap dels altres 15 clubs en tenen més de dos.
Puado, Melamed, Brian Oliván o Edu Expósito no són una casualitat, sinó la continuïtat d’una tradició històrica a l’Espanyol. “Som un club català i de planter, perquè no podem ser una altra cosa. Hem de ser l’equip amb més catalans de Primera”, defensava fa uns mesos el publicista periquito Toni Segarra en una entrevista a l’ARA.
La destacada presència de catalans a les files del primer equip del club blanc-i-blau ha estat una constant des de sempre. En aquest segle XXI, de fet, acumula una mitjana d'11,9 jugadors nascuts a Catalunya amb minuts oficials a Primera, siguin amb fitxa del primer equip, del filial o, fins i tot, del juvenil. Aquesta mitjana supera àmpliament les que registren el Barça (8,8) i el Girona (7,3), aquest últim en les tres temporades que ha disputat a l’elit. És a dir, que fa almenys 23 anys que l’Espanyol podria completar una alineació sencera formada per catalans i encara li sobraria un suplent.
Les cinc temporades en què un club ha donat l’oportunitat de jugar a Primera a un nombre més gran de jugadors catalans en aquest segle, de fet, les ha protagonitzat l’Espanyol. El rècord, que fins ara ningú ha aconseguit superar, el tenen els 18 futbolistes nascuts a Catalunya de la temporada 2001-02. Per darrere queden els 16 dels cursos 2000-01, 2002-03 i 2010-11 i els 15 de la 2021-22. La xifra més elevada registrada pel Barça des dels 2000 són els 14 de la 2011-12.
De Tamudo a Puado, passant per Gerard Moreno
L’Espanyol també és la referència de l’actual Lliga pel que fa a la faceta golejadora: dels 26 gols marcats per jugadors catalans enguany, cinc porten la firma de jugadors de l’Espanyol (tres de Puado i dos d’Expósito), els mateixos que el Girona i l’Elx. Els segueixen el Vila-real, amb quatre, i el Barça, amb tres. Més de la meitat dels 14 golejadors catalans de la Lliga 2022-23 han jugat en algun moment a l’Espanyol, sigui al primer equip o a les categories inferiors: Gerard Moreno, David López, Pablo Maffeo, Oriol Romeu, Pol Lirola, Àlex Collado i Rubén Alcaraz van vestir en algun moment de les seves carreres la samarreta blanc-i-blava. Tots ells sumen 11 gols en aquest torneig. No és casual, tampoc, que el màxim golejador català de la història de la Lliga, Raúl Tamudo, s’hagi format a l’Espanyol.
L’entitat periquita, per tant, demostra amb fets més que evidents una catalanitat que no necessita reivindicar, si bé des d’alguns sectors del barcelonisme s’ha intentat posar en dubte arran del posicionament adoptat pel club blanc-i-blau arran de l’1 d’octubre del 2017. El Procés va generar certes tensions dins de la grada de Cornellà-El Prat entre partidaris i contraris a la independència de Catalunya, però l’Espanyol, per preservar la pluralitat ideològica i la convivència de la seva massa social, sempre va optar per mantenir-se al marge de qualsevol disputa política: “Per un RCDE Stadium blanc-i-blau”, va defensar el club periquito en un comunicat on demanaven la unitat de la seva afició, deixant de banda el seu posicionament polític. Que ningú dubti, per tant, que l’Espanyol ha estat, és i serà, com a mínim, igual de català que qualsevol altre club.