La Ciutat Esportiva Dani Jarque, una mina d'or per al Barça

BarcelonaDes de fa uns quants anys, és habitual que els pares dels jugadors que destaquen més en les categories inferiors de l’Espanyol rebin trucades per part dels coordinadors del futbol base del Barça oferint als seus fills un canvi d’equip. La maniobra es repeteix amb altres clubs, tant espanyols com estrangers, però el blaugrana, per una qüestió de proximitat geogràfica, és dels més habituals. La pesca de talent a la Ciutat Esportiva Dani Jarque fa temps que s’ha convertit en una gran oportunitat de negoci per al conjunt blaugrana, que ha trobat una mina d’or en el planter de l’etern rival ciutadà. 

L’ARA ha analitzat els rèdits econòmics que el Barça ha obtingut de forma directa (a través de traspassos o cessions) o indirecta (a partir del mecanisme de solidaritat) a partir d’una quarantena de jugadors incorporats directament de l’actual ciutat esportiva de l’Espanyol. Des de la seva inauguració, el setembre del 2001, són prop d’un centenar els nens i adolescents que han canviat Sant Adrià de Besòs per Sant Joan Despí. Els 40 noms estudiats han reportat fins ara uns ingressos de 86 milions d’euros al conjunt blaugrana. I la xifra podria créixer en el futur, ja que molts d’ells o segueixen al Barça o bé es mantenen en altres clubs i, per tant, poden ser subjectes de futures operacions al mercat. 

De tots aquests joves, el conjunt blanc-i-blau només n’ha acabat rebent poc més de mig milió d’euros. És a dir, un 0,5% del que ha acabat facturant el Barça. La partida més elevada l’ha propiciat la darrera venda blaugrana, Ferran Jutglà, traspassat al Bruges per 5 milions d’euros. L’osonenc va jugar 9 anys a les categories inferiors de l’Espanyol i només un al Barça. Malgrat tot, al conjunt blanc-i-blau només li correspondran 187.500 euros. Encara majors són les diferències d’ingressos que van suposar noms com Ilaix Moriba, Marc Cucurella i Carles Pérez: més de 40 milions d’euros n’ha tret el Barça, mentre que a l’Espanyol només li han caigut 210.000 euros.

El Barça, molt atent als menors de 12 anys 

Tant si acaben debutant al Camp Nou com si es queden pel camí, per al Barça suposa un negoci rodó incorporar talents del rival ciutadà. No tant per debilitar a escala esportiva un dels principals adversaris a les categories inferiors, que també, sinó pels rèdits econòmics que n’acaba traient. Tot és benefici net, ja que gairebé mai ha pagat cap traspàs ni compensació econòmica a l’Espanyol. I quan ho ha hagut de fer, són xifres simbòliques. Són pocs els casos que han arribat a debutar amb el conjunt blaugrana (Marc Bartra, Àlex Collado, Alejandro Balde o Adama Traoré, entre d’altres), i cap d’ells s’hi ha consolidat, però l’aparador mediàtic del Barça és suficient per acabar-ne obtenint un rèdit econòmic. 

Com ja va explicar l’ARA, l’Espanyol intenta protegir-se de la pesca massiva del Barça fent firmar a tots els nens d’entre 12 i 16 anys un document formatiu (fins als 16 anys no poden firmar cap contracte laboral que blindi els jugadors amb clàusules de rescissió) que obliga qualsevol club interessat a contactar abans amb l’entitat espanyolista. Així, s’evita que els clubs s’enduguin lliures els jugadors amb una simple trucada als seus pares. Qui ho intenti pot acabar als tribunals. Una pràctica que seguien pocs clubs, entre els quals el Barça, perquè la majoria acostumaven a avisar l’Espanyol i a oferir algun tipus de compensació a canvi. 

Aquest document, però, no impedeix la fuga de menors de 12 anys. De fet, bona part dels talents que el Barça li ha pispat a l’Espanyol darrerament estaven per sota d’aquesta edat: Balde, amb 8 anys; Ilaix Moriba, Dani Olmo, Sergio Gómez o Oriol Romeu, amb 9; o Marc Bartra, amb 11, en són alguns exemples. L’Espanyol, a banda de no cobrar-ne cap traspàs, tampoc s’ha pogut beneficiar del mecanisme de solidaritat, que reparteix un 5% de tots els traspassos que arribi a generar un jugador al llarg de la seva carrera entre els clubs on ha jugat entre els 12 i els 23 anys. El Barça, en canvi, sí que ha pogut esgarrapar pessics importants a través d’aquesta via. Un exemple és el mateix Bartra: dels 10,5 milions que el Betis li va pagar al Borussia Dortmund, 525.000 euros van acabar al Barça, mentre que l’Espanyol no en va veure ni un euro.