Els cinc pecats capitals que condemnen l’Espanyol al patiment

BarcelonaDiego Martínez treballa a contrarellotge per encaixar les peces d’un trencaclosques al qual li falten peces. La plantilla de l’Espanyol va tancar-se amb carències significatives després d’un estiu intens, amb 10 moviments d’entrada i 16 de sortida, a banda d’un canvi a la banqueta. La sacsejada, però, va ser insuficient, tal com van reconèixer tant el tècnic com l’àrea esportiva. La frustrada sortida d'RDT abans del tancament del mercat va impedir a l’entitat blanc-i-blava firmar una sèrie de reforços que hauran d’esperar al gener. 

El problema, però, és que l’Espanyol haurà de disputar vuit partits fins aleshores, començant per la visita al Cadis d’aquest diumenge (16.15 h, GOL). Un partit propici –els de Sergio González només han marcat un gol en set partits– perquè els espanyolistes trenquin la mala dinàmica de resultats. Aquests són cinc dels pecats capitals que estan condemnant la plantilla blanc-i-blava a patir en un inici de curs en què només ha estat capaç de sumar cinc dels 21 punts disputats.  

Errors no forçats que costen gols

Set dels 14 gols rebuts, la meitat, han arribat després d’errors grollers o, com es diria al tenis, no forçats. Els dos porters, Lecomte i Álvaro Fernández, han quedat retratats en almenys tres accions que han costat un gol. Aquest últim, però, sembla que seguirà sota pals malgrat les grolleres errades davant la Reial Societat i el València. Els centrals, amb especial atenció a Cabrera, tampoc surten ben parats de l'anàlisi. L’Espanyol és el tercer equip que ha encaixat més gols a la Lliga: tots els rivals, menys l’Athletic Club, li han marcat dos o tres gols. 

Gestió emocional dels partits

En sis de les set jornades l’Espanyol ha començat perdent, cosa que l'ha obligat a anar a remolc. Malgrat que l’equip ha tret caràcter i ha estat a prop d’esgarrapar algun punt en tots els partits que ha jugat, el cert és que només ha aconseguit empatar dos dels matxs que ha començat perdent. En alguns casos, a més, ha deixat escapar punts en el tram final: és el cas del Reial Madrid (gols al 88’ i 98’) i del València (empat al 96’). A Vigo, això sí, va firmar l’empat al 96’. Els blanc-i-blaus són l’equip que han disputat més temps afegit de la Lliga: 85 minuts, gairebé un partit sencer més. 

Falta precisió ofensiva

Amb només un 21,7% d’encert en les centrades, l’Espanyol és el 14è equip de la Lliga en aquesta faceta. És el cinquè que més n’ha fet (147), però també el quart que més en falla en termes absoluts (115). L’absència d’extrems específics –l’únic de la plantilla, Lazo, està lesionat– i les lesions dels laterals titulars, Pedrosa i Óscar Gil, provoquen que un especialista rematador com Joselu no rebi bones centrades dins de l’àrea. L’Espanyol, a més, és el 16è equip pel que fa a xuts a porteria (23) i el 14è en regats satisfactoris completats (40). Falten precisió i desequilibri en atac. 

La inestabilitat al voltant de Darder

“El míster em dona molta llibertat, jugo on vull”, assegura Sergi Darder. El cert, però, és que la inestabilitat que pateix el mig del camp de l’Espanyol, que canvia gairebé per complet cada temporada, afecta negativament el rendiment del balear. Enguany acumula un 77,4% d’encert en la passada, el seu pitjor registre des que és a l’Espanyol. És, a més, l’any en què està fent més passades en llarg (4,1 per partit). Els blanc-i-blaus, de fet, són l’equip que fa més passades en llarg (474), el que falla més passades a camp contrari (579) i el 13è en possessió (42%). Aquest escenari no afavoreix el balear, que no té amb qui associar-se. 

Nul·la aportació de la banqueta

El gol d’Edu Expósito entrant com a revulsiu a Balaídos ha sigut l’única participació d’un suplent en un gol blanc-i-blau aquest curs. L’Espanyol està acusant la falta de banqueta, especialment en les segones parts, on Diego Martínez no troba jugadors capaços de capgirar el signe del partit. 12 jugadors han disputat més de 300 minuts, mentre que 11 no arriben als 120, l’equivalent al 20%. A la falta de fons d’armari de garanties s’hi afegeixen algunes lesions i el fet que el tècnic hagi de recórrer a jugadors del filial per necessitat. La mala planificació als despatxos passa factura sobre la gespa.