Chen, el Vega Sicilia i l'herència enverinada de Rufete
El propietari de l'Espanyol aterra a Barcelona per tancar un mercat amb poc marge per fitxar
BarcelonaDos anys i mig després, Chen Yansheng aterrarà aquest dimecres a Barcelona. El màxim accionista i president de l’Espanyol torna a Catalunya un cop s'han flexibilitzat les restriccions per als viatgers que tornen a la Xina. A l’agenda de Yansheng hi ha previstes algunes visites institucionals a Madrid (a les seus de la Lliga i la RFEF) i també a Barcelona amb diferents administracions. La seva presència física, però, servirà especialment per agilitzar els moviments que l’Espanyol encara necessita fer en aquest tram final del mercat de fitxatges.
Encara que el contacte telefònic és freqüent entre els despatxos nobles de Cornellà-El Prat i Canton, la diferència horària provoca certs retards en la presa de decisions, ja que els executius del club no poden tirar endavant cap operació de certa rellevància sense la seva aprovació. Siguin a la Xina o a Catalunya, les reunions que manté Yansheng tenen un element comú, el vi Vega Sicilia. No accepta altres marques, l’empresari asiàtic, que ha arribat a deixar per obrir ampolles que alguns empleats del club li han anat regalant des de la seva arribada a terres catalanes.
La mateixa predilecció que sent envers la mencionada marca de vi la mostra amb aquelles persones que aconsegueixen guanyar-se la seva confiança. Un dels exemples més clars, en clau Espanyol, és la fidelitat que va mostrar fins a l’últim dia amb l'exdirector esportiu blanc-i-blau, Joaquín Pérez Rufete. Tot plegat, malgrat ser l’alacantí un dels principals responsables de la no continuïtat de Rubi i l’arquitecte d’un Espanyol que va baixar a Segona 27 anys després, tot i haver invertit més de 75 milions d’euros. La relació entre tots dos era molt bona, especialment després que aquest últim decidís situar-se com a tècnic del primer equip en el tram final del curs del descens.
L’herència econòmica que ha deixat el llegat de Rufete és, precisament, una de les principals lloses que l’Espanyol està arrossegant en aquest mercat. L’entitat blanc-i-blava porta alliberades aquest estiu 15 fitxes, algunes de les quals situades en els esglaons salarials més elevats de la plantilla (Diego López, David López i Wu Lei, a més de Vargas i Embarba, que marxaran aquesta setmana). Amb les sortides anunciades el club s’estalviarà prop de la meitat de la massa salarial de la plantilla, al voltant d'uns 30 milions d’euros.
Menys marge salarial
La temporada passada, la Lliga va permetre a l’Espanyol disposar d’un límit salarial de 77,8 milions d’euros, gairebé 15 dels quals corresponien a amortitzacions de jugadors. Aquest exercici (2022-23), el cost de les amortitzacions pendents augmenta fins als 16 milions d’euros. Aquest és un dels factors que afecten més negativament a l’hora de calcular el marge salarial disponible, però no l’únic. A l’equació cal sumar-hi les pèrdues d’11,4 milions d’euros registrades en l’exercici 2021-22, com a conseqüència de la caiguda d’ingressos pel descens a Segona i la pandèmia. També cal tenir en compte la baixa xifra generada en traspassos en els últims tres anys (uns 11,5 milions d’euros ingressats en prop d’una trentena de jugadors). Si bé és cert que el mateix Chen va preferir assumir les pèrdues i frenar algunes operacions de sortida (com la d’Embarba, a Mèxic, el passat gener), la gran majoria de fitxatges fets en els últims anys són jugadors veterans a qui no es podia revaloritzar.
Aquest còctel de factors provocarà que l’Espanyol vegi rebaixat el seu límit salarial de cara al curs entrant. Fonts de l’entitat blanc-i-blava, a més, expliquen a l’ARA que descarten, ara per ara, executar noves ampliacions de capital o bé activar palanques econòmiques que suposin una venda parcial temporal d’algun actiu del club més enllà del 10,95% dels drets audiovisuals cedit a CVC a canvi d’uns 80 milions d’euros. L’Espanyol disposava de tres cursos (fins al 2023-24) per gastar el 15% d’aquests fons (uns 12 milions d’euros) en millorar la plantilla. Una part es va invertir durant el curs passat, mentre que la resta s’esgotarà en l’actual exercici. El futur de RDT, encara incert una setmana abans del tancament del mercat, és l’única palanca que preveu el club per poder assumir reforços de més nivell.