Catoira com a símptoma i com a pronòstic

BarcelonaTenim motius per estar tristos i indignats. Aquest descens fa molta pena i molta ràbia: el cos ens demana recrear-nos en el dolor mentre reclamem una justícia que no arribarà. Ningú no ens rescabalarà i ho hem d’assumir. Comencem a actuar. Fem-ho marcant-nos un objectiu necessari, possible i urgent: que Domingo Catoira deixi de ser el director esportiu de l’Espanyol. És el primer pas. Hauria d’anar acompanyat de molts altres (la venda del club, la professionalització de la gestió, el canvi del CEO, la cerca d’algun portaveu, la recuperació de l’ànima). Volem això i més, però cal prioritzar: hem de fer fora Catoira. Ell és el màxim responsable de la situació esportiva del club i ha d’assumir el fracàs. Els seus resultats reflecteixen les sensacions que, des del primer dia, ens va transmetre: el càrrec li va gran, no està prou preparat.

Fa més de deu dies del descens i continua al càrrec. Símptoma de com es gestiona el club. Amb un CEO sense capacitat ni autoritat per prendre decisions i un propietari a 10.000 quilòmetres de distància que tampoc no sap com es gestiona un club de futbol. Cada decisió que prengui Catoira és un error. Cada dia que passa amb ell de responsable esportiu disminueixen les possibilitats d’ascens l’any que ve. Fem tard. I si volen noms, en tinc: grans professionals i pericos.