Braithwaite, l’heroi sense capa que fa ballar l’Espanyol

L’afició de l’Espanyol té, aquesta temporada, dos nous ídols que han aconseguit fer oblidar RDT en un temps rècord. Si la sortida del madrileny ja fa temps que està digerida és, en bona mesura, gràcies a l’aportació de Joselu i d’un Braithwaite que no ha volgut ser menys que el seu company de davantera. El danès ha estat clau firmant un doblet en el triomf contra el Mallorca (2-1), que situa l’Espanyol a cinc punts del descens. Set gols acumula ja en Lliga un davanter que ha passat de descartat al Barça a ser un heroi sense capa que fa ballar l’Espanyol amb cada gol que firma. Amb Joselu, formen una de les parelles atacants més letals de la Lliga: 18 gols entre tots dos, només dos menys dels 20 marcats pels blaugranes Lewandowski i Dembélé.

Els blanc-i-blaus volen abandonar l’etiqueta d’equip innocent. Al minut Jarque, Aleix Vidal ha estat el més llest de la classe i li ha pispat la cartera a Nastasic, a qui el seu porter ha posat en un compromís amb una passada erràtica. L’extrem de Puigpelat no ha desaprofitat l’avinentesa i li ha acabat servint el gol en safata a Braithwaite, que només ha hagut d’empènyer la pilota. L’Espanyol ha tingut a tocar el 2-0 superada la mitja hora de partit, quan Puado ha recollit un mal rebuig d’un defensa visitant dins de l’àrea i ha acabat xutant desviat. 

El gest de desesperació de Diego Martínez ho deia tot: a Primera no es poden perdonar les ocasions clares. No li faltava raó al tècnic gallec, perquè el Mallorca, pocs minuts després, ha trobat l’empat en una gran rematada de Muriqi que ha superat Pacheco per dalt. Tot i haver encaixat el seu primer gol com a blanc-i-blau, Pacheco ha tornat a mostrar força seguretat en les diverses arribades del Mallorca. Ha deixat clar que ha arribat per tancar el debat originat després de la sortida de Diego López i ser el nou propietari de la porteria espanyolista. L’extremeny ha estat clau al segon temps amb una estirada providencial que ha evitat l’empat d’Ángel Rodríguez. Ell i César Montes, dos dels fitxatges hivernals, han aportat fiabilitat i seguretat defensiva a un Espanyol que ja no és l’equip amb peus de fang que era a la primera volta. 

Diego Martínez ha sorprès deixant a la banqueta Cabrera i apostant en el seu lloc per Sergi Gómez per tenir una sortida més neta de la pilota des del darrere. L’Espanyol ha rifat menys pilotes que en els anteriors partits, però no ha aconseguit tot el domini que voldria. Els blanc-i-blaus necessiten acabar d’associar al talent que tenen al mig, dos jugadors de molts quirats que no estan en les millors condicions físiques: Darder perquè fa setmanes que acumula molèsties al soli, Denis Suárez perquè encara necessita rodatge per posar-se a to després d'uns quants mesos d’inactivitat. 

El Mallorca ha demostrat que un equip sense grans estrelles, si ataca i defensa com un bloc sempre ben ordenat, és capaç d’arribar a lluitar per les posicions europees. La pissarra de Javier Aguirre, que tan bé va funcionar a Cornellà-El Prat, ha creat problemes a un Espanyol que mai ha acabat d'estar del tot còmode. Tot i encaixar l’empat poc abans del descans, els blanc-i-blaus han aprofitat el pas pels vestidors per reaccionar: Diego Martínez ha donat entrada a Melamed en el lloc d’Aleix Vidal i el canvi li ha provat força al seu equip. L’entrada del jugador del planter ha aportat electricitat a l’atac de l’Espanyol. Melamed, de fet, només ha tardat sis minuts a avisar amb un xut desviat després d’una autopassada amb el cap i, poc després, li ha servit una assistència de gol a Braithwaite. Lluny de respirar tranquil, l’Espanyol ha acabat patint en un partit en què el Mallorca ha disposat d'algunes arribades per esgarrapar alguna cosa més. Amb tot obert, els blanc-i-blaus han tirat del manual d’Aguirre: pocs invents i molt de pragmatisme per tancar un resultat que els dona molta vida.