Braithwaite comença a guanyar-se el perdó dels pericos

Martin Braithwaite comença a reconciliar-se amb l’Espanyol. I no precisament perquè hagi verbalitzat públicament unes disculpes que, de moment, només han arribat en privat. Sinó perquè el danès, que comença a retrobar-se amb el gol, té clar que l’únic camí per disputar l’Eurocopa de l'estiu que ve implica continuar marcant com a blanc-i-blau. Dos gols seus van servir per obrir i tancar el compte davant d’un Racing de Ferrol (3-0) condicionat per l'expulsió, rigorosa però no injusta, de Moi Delgado a la mitja hora de partit. 

El lateral va aixecar força la cama per refusar una pilota, però va acabar colpejant l’espatlla d’Omar, que havia anat a la disputa amb el cap. La vermella va aplanar el camí d’un Espanyol que, a falta de joc, va trobar en les centrades la possibilitat de començar a enfonsar un equip dirigit per un vell conegut com Cristóbal Parralo. Els gallecs van voler proposar bon futbol, però l’expulsió va permetre que els de Luis García guanyessin terreny. Ja li tocava a l’Espanyol poder brindar a la seva gent una nit plàcida després dels ensurts viscuts davant de l’Amorebieta i l’Eldenc. Un partit ideal per poder dosificar forces en una setmana de tres partits.

En un partit en què Melamed va estar força espès i Lozano va fer-se un tip de recuperar pilotes, la responsabilitat d’assumir l’última passada la va assumir Keidi Bare, que va fer possible el primer gol a partir d’una centrada que Braithwaite va ajustar de forma precisa amb el cap. A l’inici de la represa, Milla va doblar l’avantatge, gol que va acabar d’enfonsar un Racing de Ferrol ben ordenat que, amb tot, gairebé no va amenaçar Pacheco.  

L’Espanyol, més pràctic que vistós, va saber llegir el seu moment i va aconseguir matar el partit quan va tenir l’ocasió. Braithwaite, que feia força minuts que esperonava la grada en cada pressió i recuperació, va rematar la nit firmant el seu doblet particular. Ja acumula quatre gols aquest curs, dos menys que el màxim golejador de la categoria, Curro Sánchez, i això que s’ha perdut dos partits, l’últim dels quals per marxar convocat amb la selecció. El seu doblet no podria ser més oportú, a les portes de conèixer la convocatòria de Dinamarca per enfrontar-se al Kazakhstan i a San Marino a mitjans d’octubre. Braithwaite encara no somriu, però torna a fer la feina per la qual se li paga. Els seus gols, el millor perdó possible per reconciliar-se amb la gent de l’Espanyol.