Benzema deixa sense premi la fe de l’Espanyol (1-3)
Els blanc-i-blaus perdonen en un partit que acaben amb deu per l'expulsió de Lecomte
Espanyol 1 / Reial Madrid 3
- FITXA TÈCNICA DEL PARTIT
- Espanyol: Lecomte; Óscar Gil, Calero, Cabrera, Brian Oliván; Vinicius Souza (Keidi Bare, 68’), Darder, Expósito (Dani Gómez, 88’); Rubén Sánchez, Puado (Melamed, 78’) i Joselu. Entrenador: Diego Martínez
- Reial Madrid: Courtois; Lucas Vázquez (Carvajal, 85’), Militao, Rüdiger, Alaba; Tchouaméni, Modric (Camavinga, 58’), Kroos (Ceballos, 80’), Valverde (Rodrygo, 58’); Vinícius Jr. i Benzema. Entrenador: Carlo Ancelotti
- Gols: 0-1 Vinícius Jr. (12’), 1-1 Joselu (43’), 1-2 Benzema (88’), 1-3 Benzema (98’)
- Àrbitre: Melero López (Comitè Andalús)
- Targetes grogues: cap
- Targetes vermelles: Lecomte (96’)
- Estadi: RCDE Stadium, 25.778 espectadors
La fe de l’Espanyol va deixar-lo a les portes de sumar un punt d’or davant del vigent campió d’Europa. El Reial Madrid va patir més de l’esperat a Cornellà-El Prat, on va acabar firmant el tercer triomf del curs (1-3) en un duel que no es va decidir fins a dos minuts pel final. L’encert de Benzema, que no va trobar el conjunt local, va penalitzar un Espanyol resistent a qui va faltar qualitat a dalt per tombar el gegant blanc.
Després de l’accident del curs passat, el Reial Madrid esperava poder tornar a trobar-se amb un camp amic a Cornellà-El Prat. Així ho feia presagiar l’aspecte de la grada, amb una gran representació d’aficionats madridistes que van fer escoltar el matiner gol de Vinícius Jr. El brasiler va convertir-se en un autèntic maldecap per la defensa espanyolista, especialment per un Óscar Gil a qui va ballar com va voler. Diego Martínez va intentar neutralitzar el brasiler afegint l’ajuda de Rubén Sánchez, però aquesta va resultar insuficient. Amb el moment d’inspiració que fa temps que viu Vinícius resulta un factor desequilibrant molt complicat d’aturar.
Els d’Ancelotti van sortir amb la lliçó ben apresa de la seva última visita al feu espanyolista i van voler imprimir un ritme molt alt des d’un bon inici. Tchouaméni va demostrar que és un portent físic que no només ha heretat la mateixa permissivitat arbitral que va tenir durant molts anys Casemiro, sinó que també és un migcampista amb una gran classe capaç de firmar assistències al primer toc com la que va repartir a Vinícius Jr. Amb tot, la millor notícia per a l’Espanyol va ser que, just després del 0-1, Vinícius va desaprofitar les dues clares ocasions de què va disposar. Acte seguit, el Madrid va encendre el pilot automàtic. Amb els blanc-i-blaus encerclats al seu terç de camp, incapaços de fer tres passades seguides més enllà de la línia divisòria, semblava qüestió de temps que arribés el segon gol dels visitants. Anul·lat Darder, li va anar bé a l’Espanyol que el Madrid tampoc aconseguís activar Benzema.
Però va ser aleshores quan Cornellà-El Prat va treure el seu orgull. Dos avisos de Vinicius Souza i Cabrera van precedir l’empat de Joselu just abans del descans. El punta que s’havia passat tot el primer temps pugnant sense èxit pilotes dividides al mig del camp, va demostrar que el gran èxit d’un davanter centre recau en tenir la canya sempre a punt quan trepitja l’àrea. Després d’un primer intent frustrat per un central, Joselu va recollir un prometedor rebot i va acabar superant Courtois, firmant així el seu primer gol com a espanyolista a l’RCDE Stadium. Joselu, que ja havia marcat a la primera jornada contra un altre dels seus anteriors equips, el Celta, no va tenir problemes amb cantar amb força l’empat contra un equip a qui, fa pocs mesos, estava a París animant els blancs durant la final de la Champions.
Camavinga impulsa els d’Ancelotti
L’empat va despertar la grada de Cornellà-El Prat, que va treure les urpes després del descans. A l’espera d’uns fitxatges que segueixen fent-se esperar, l’Espanyol va intentar tirar de fe en un segon temps que el Madrid va voler sacsejar traient a la llum un fons d’armari que fa patxoca. Si al primer temps el factor desequilibrant havia estat la samba de Vinícius Jr, al segon va ser l’entrada de Camavinga la que va marcar les diferències.
El francès va donar una empenta al mig del camp dels visitants, que van estar molt a prop de trobar el segon en dues accions consecutives. Un compatriota seu, Lecomte, va intentar esvair els dubtes mostrats fins al moment amb un parell de bones aturades, però la nit va acabar de la pitjor manera pel francès, que va ser expulsat per una entrada a Ceballos al temps afegit.
Els de Diego Martínez van posar el cor en un tram final on les cames van pesar en tots dos equips. Chen Yansheng, que va tornar a presidir la llotja de l’estadi dos anys i mig després, va poder comprovar in situ com la manca de jugadors diferencials en atac és un pecat mortal a Primera. I és que, malgrat acabar el partit més a prop de l’àrea de Courtois que de la pròpia, va ser Benzema, que va castigar amb dues fuetades un Espanyol que va acabar el partit amb Cabrera sota pals.