Un problema de l'Espanyol és la bandera d'Espanya
Diumenge debutava Ramis i l’Espanyol va fer el pitjor partit de la temporada amb un trist (i valuós per immerescut) empat contra l’Osca, un dels últims classificats. Durant la setmana hem sabut que les pèrdues econòmiques del club no paren de créixer. L’ascens s’allunya i el nostre millor jugador –i màxim golejador– es lesiona i en té per unes quantes setmanes. Per completar el penós panorama, les imatges dominants dels aficionats desplaçats a Osca eren les mateixes que les que s’han vist aquests dies als carrers de Madrid: tot de banderes espanyoles. De fet, no n’hi havia gaires (vuit o deu) però estaven concentrades on la càmera enfocava més sovint. I això és un problema per a l’Espanyol. Potser no el més urgent, però sí un dels importants.
Podria explicar el sentiment que em genera aquesta bandera per raons que tenen més a veure amb el franquisme que amb el nacionalisme. Però no té massa importància. També podria fer referència a algunes de les banderes feixistes que les acompanyaven. Però seria massa fàcil. O a la presència sorollosa d’algun dirigent de Vox en el desplaçament perico. Però no em vull quedar en l’anècdota. O bé en la violència que alguns dels qui porten aquestes banderes han mostrat cap als qui, a Cornellà, porten l’estelada. Però sembla que a Osca ningú no va gosar anar amb la independentista.
No vull caure un excés de subjectivitat ni de biaix ideològic. Sense ser apolític com ells (i com Francisco Franco) vull donar arguments objectius i pensant en el bé de l’Espanyol per fer entendre que la bandera espanyola al camp perjudica el nostre club.
El context. A Catalunya, la bandera espanyola és un símbol molt marcat ideològicament. Com l’estelada. Podria ser diferent. Però no és funció d’un club de futbol canviar-ho, això. Són banderes que desperten passions (favorables i desfavorables) i, per tant, conflictes. Llibertat d’expressió. Tota. Tanta com la meva d’opinió per dir que això perjudica l’Espanyol. Perquè, i aquesta és la part substantiva de l’argument, no hi ha cap risc que ningú identifiqui l’Espanyol amb l’estelada. No hi ha possibilitat objectiva d’apropiació de l’Espanyol per part de l’independentisme. En canvi, sí que n’hi ha per part de l’espanyolisme polític. I l’Espanyol és (sentimentalment parlant) de tots els pericos: dels independentistes, dels unionistes, dels federalistes i dels migpensionistes. I que sigui de tots no vol dir que cadascú pugui fer el que vulgui amb els seus símbols. Vol dir que ningú no té dret a identificar els seus símbols polítics amb els del club. I si això segueix així, molts haurem de dimitir del futbol. I l’Espanyol es tornarà definitivament petit i insignificant.