Fernando Calero, defensa de l'Espanyol: "Vaig apartar-me de les xarxes socials perquè hi llegia massa comentaris tòxics"

BarcelonaFernando Calero (Boecillo, Castella i Lleó, 1995) no té problemes per tornar a trepitjar el “fang”, el terme emprat per l’afició de l’Espanyol per definir el nou pas de l’equip per Segona Divisió. El central, que va pujar en les anteriors dues temporades disputades a la categoria de plata, admet que la inestabilitat que viu el club als despatxos no ajuda una plantilla a qui culpa dels dos últims descensos. Ja no és la jove promesa a qui pretenien diversos clubs europeus. El defensa parla amb l’ARA amb la serenitat d’algú que ha madurat amb cops i molt de treball psicològic. 

Des que va arribar a l’Espanyol ha estat a les ordres de vuit entrenadors. ¿La de Luis García és la proposta que encaixa millor amb les seves virtuts?

— És cert que els anys que porto al club han estat una mica moguts, amb molts canvis d’entrenador, però som professionals i hem d’intentar rendir amb qualsevol entrenador i proposta. La del Luis és una proposta valenta i atractiva, també a ulls de l’aficionat, que prioritza el joc amb pilota i que ja tenim bastant interioritzada. Crec que va bé al meu estil. Tant de bo puguem plasmar-la com vol, així arribaran els resultats. 

¿Afecta gaire la plantilla tanta inestabilitat a la banqueta tant pel que fa a noms com a estil?

— És clar que és complicat i difícil, però els principals responsables d’aquesta situació som els jugadors, que no hem sabut treure el màxim de la idea que ens han volgut transmetre altres entrenadors. Els culpables d’aquesta situació hem estat els jugadors, que no hem donat el màxim ni hem aconseguit els resultats esperats. Igual que vam pujar el 2021, hem de tornar l’equip i l’afició a Primera. Veig la gent animada, amb il·lusió, i fent les coses bé tindrem molt de guanyat. 

Com ha viscut aquests quatre anys, en què ha patit descensos, lesions, suplències i errors individuals i col·lectius?

— Són situacions complicades que et serveixen per madurar. És cert que quan vaig fitxar per l’Espanyol m’esperava trobar més estabilitat. Era un equip que portava molts anys a Primera Divisió, un equip amb molt de nom i història. Jo era molt jove, al principi em costava assimilar certes coses i ho passava malament. Sobretot els primers mesos, que no van sortir bé, és el que em va costar més. Els últims anys m’han servit per madurar molt. Ara visc les coses amb més tranquil·litat, i veig natural tant fer bons partits com que n'hi hagi que no em surten tan bé, i sé que la setmana vinent hi ha una nova oportunitat i he de netejar el cap per intentar estar en les millors condicions físiques i mentals per donar el màxim. 

Diversos companys de vestidor, com Sergi Darder, han admès que han recorregut a algun expert en 'coaching'. Vostè també va parlar amb algun psicòleg esportiu?

— Sí. En certs moments hi vaig haver de recórrer. És un fet que abans es feia estrany, però ara la majoria de futbolistes en tenen. Fa un temps hi vaig recórrer i em va anar genial. Ara amb la maduresa adquirida i l’ajuda de la meva família ho estic portant força bé, però no hauria de ser un tema tabú. En qualsevol professió es pot necessitar ajudar externa quan un no és capaç de sortir d’algun sotrac, és un fet totalment normal. 

¿En quin punt va arribar i com li va servir treballar amb un psicòleg?

— En la societat en què vivim, acostumem a esperar fins al final, fins al punt en què ja veiem que no som capaços de sortir de segons quines situacions. Hauríem de recórrer molt abans a aquests professionals. Fins i tot estant bé, són un suport que t’ajuda a veure coses que potser no veus per tu mateix. Qualsevol ajuda externa, sigui de psicòlegs o a través de la família o d’una persona propera que et faci veure les coses d’una altra manera i t’ajudi, és molt important. Vaig apartar-me de les xarxes socials perquè llegia massa comentaris tòxics que no m’ajudaven. Ara només en tinc alguna per estar al dia de les notícies. 

Quins pensaments tenia?

— Són moments difícils en què jo ho veia tot negatiu i pensava que no em sortia res bé. L’ajuda externa et fa veure que ni ahir eres el millor ni ara ets dolentíssim, que no t’has oblidat de jugar a futbol. Portes tota la vida jugant-hi i ets un privilegiat i un escollit, dels pocs que hi arriben, de manera que per arribar aquí has hagut de fer moltes coses bé. Quan això no ets capaç de veure-ho per tu mateix i tots els teus pensaments són negatius, necessites una ajuda externa. 

Com t’ha ajudat a créixer sobre la gespa aquest treball psicològic?

— Ara em veig més madur, i sobre la gespa això t’ajuda si falles. De fet, és una idea que ens transmet Luis García, que pots fallar els cops que sigui, però ho has d’intentar. Per fallar una passada o una acció no t’has de desmoralitzar, perquè el partit dura 90 minuts i immediatament has d’estar preparat per fer bé la següent acció. Cal estar tot el partit concentrat. 

¿Ha tingut la possibilitat o la temptació de marxar de l’Espanyol en alguna ocasió?

— De moment tinc contracte, vaig renovar l’any passat per a dues temporades més, fins al 2026. Estic a gust i tranquil, aquí, i el club m’ha transmès que soc un jugador amb qui vol comptar aquesta temporada. Confien en mi i ho vull agrair sobre la gespa. Les dues parts volem el mateix, així que no hi ha gaire més a parlar: seguiré aquí. Serà la meva cinquena temporada. Conec els jugadors, el cos tècnic i mèdic, he agafat com a rutina anar a entrenar, conec a tothom i estic encantat aquí. Vull transmetre aquesta seguretat tant a la gent que porta temps a l'equip com a la nova i guanyar pes al vestidor.