Un grup de penyes de l’Espanyol liderat per la Penya Blanc-i-blava de Girona ha demanat al club que les entrades per al partit al camp del Girona siguin només per a membres de les penyes. Ho han fet amb temps (el partit és el cap de setmana del 23-24 de novembre) i, per tant, tenim polèmica per unes quantes setmanes. La proposta, sense context, és absurda. Amb context té tot el sentit del món.
No és més perico qui també és soci d’una penya que qui ho és des de la militància individual. Les penyes fan una gran feina a tot el país, però en termes quantitatius representen una part mínima de la comunitat perica. Són molt importants perquè visibilitzen l’Espanyol en poblacions i comarques en les quals, si no fos per elles, no hi hauria ni rastre de la nostra existència. I són importants perquè contribueixen a trencar tòpics malintencionats i falsos. Passejar per Verges o l’Escala i veure pericos de la Penya “Sempre pericos a l’Empordà” que cada dia de partit viatgen a Cornellà fa una il·lusió molt especial. Però això no vol dir que tinguin més drets que un soci de l’Espanyol que vulgui anar a veure el seu equip a Montilivi.
Ara bé, al darrere de la seva proposta hi ha un motiu important. Un grup petit –però sorollós i violent– taca el prestigi a cada desplaçament. Amb crits i simbologia feixista tenen una actitud agressiva amb les aficions contràries. Una part d’elles, també violentes. Però això no és excusa: a mi, el que m’ocupa i em preocupa és l’Espanyol i la seva imatge. I quan aquests violents espanyolistes espanyolistes (la repetició no és una errada tipogràfica) ens avergonyeixen a la nostra pròpia terra, la vergonya és doble. Perquè tan greu és que siguin violents a Sevilla com a Girona. Però Girona és casa, el camp de Girona està ple d’amics i veïns nostres. Ells són els qui reben els insults i les agressions d’un grup que no ens representa. És per això que cal evitar que aquests indesitjables tornin a Montilivi. La proposta de les penyes, crec, anava en aquest sentit. S’hauria de poder trobar una solució menys traumàtica i restrictiva. Sovint dubto que el club hi posi prou interès. En tot cas, seva és la responsabilitat. Molts n’estem farts. Però no defallim. Som més i som més civilitzats. Guanyarem. Mentre esperem aquesta victòria fonamental per al futur del club, no ens oblidem de les més immediates i menys problemàtiques: després de perdre amb el Vila-real, ara toca guanyar (o puntuar) al camp del Betis.
