Així vol controlar l'Espanyol la pesca massiva del Barça en el seu planter

BarcelonaL’afició de l’Espanyol va assumir amb cert escepticisme l'estiu passat la incorporació de dos jugadors, Sergi Gómez i Aleix Vidal, que arribaven a l'entitat en un tram força avançat de les seves carreres. A la seva edat (29 i 32 anys, respectivament), alguns crítics hi afegien un altre factor: el seu passat blaugrana. Tots dos, però, s’han encarregat de demostrar amb rendiment la seva professionalitat sobre la gespa i guanyar-se així el vistiplau de la gent. 

Gómez i Vidal, però, no són ni de bon tros els primers jugadors que comencen les seves trajectòries a La Masia i aterren a Cornellà-El Prat en un moment de maduresa. A la plantilla blanc-i-blava n'hi ha altres exemples com Fran Mérida i Oier Olazábal (30 anys quan van aterrar a l’Espanyol), però no fa gaire també van recórrer un camí similar noms com Sergio García (27 anys), Manu Lanzarote (29), Abraham González (28), Víctor Sánchez (24), Joan Verdú (26), Paco Montañés (17), Moha (28), Jordi Cruyff (29), Òscar Garcia (27), Iván de la Peña (26), Dani Garcia (29) o l’actual director esportiu periquito, Rufete (29).

La llista és extensa i respon a un perfil similar: jugadors amb un cert bagatge que arriben a l’Espanyol lliures o a baix cost després d’enllaçar etapes en diferents clubs fora del Barça. Oportunitats de mercat, amb bon peu, que encaixen dins dels limitats pressupostos de l’Espanyol, i que han vist amb bons ulls tornar a una ciutat que coneixien a la perfecció.

Només una minoria de jugadors van creuar Barcelona en edats més matineres: és el cas de Javi Puado (16 anys), Moha Ezzarfani (20), Marc Navarro (16), Mamadou Sylla (18), Víctor Álvarez (14), Toni Velamazán (22) o Raúl Baena (18). El d’aquest últim, segurament, va ser el cas que va aixecar més polseguera, ja que la seva sortida del conjunt blaugrana va acabar en un procés judicial que va durar sis anys i que va concloure que, finalment, Baena no havia d’indemnitzar el Barça amb 3,5 milions d’euros, com es reclamava des del Camp Nou. El Tribunal Suprem va considerar el 2013 que la xifra adequada eren els 30.000 euros que Baena havia pagat el 2008 per trencar el contracte de deu anys que havia firmat amb el Barça el 2002, quan tenia 13 anys. 

A la Dani Jarque prenen mesures 

La història recent, però, confirma que no és habitual que l’Espanyol s’endugui joves jugadors de La Masia. En la majoria de casos, de fet, l’entitat blanc-i-blava ha optat per incorporar només exblaugranes a qui van donar la baixa, acabaven contracte o, senzillament, volien marxar. Un política radicalment oposada a la que ha exercit el Barça en el sentit contrari. En el que portem de segle XXI, el conjunt blaugrana ha pescat més de mig centenar de nens en edats formatives procedents de la Ciutat Esportiva Dani Jarque. La gran majoria, això sí, no han acabat debutant al Camp Nou.  

Només ho han aconseguit una minoria, com Adama Traoré (12 anys) o Alejandro Balde (8), alguns dels casos que es poden trobar actualment al primer equip blaugrana, però la llista de joves que han acabat despuntant en el futbol professional és força extensa: Dani Olmo, Sergio Gómez, Ilaix Moriba i Oriol Romeu van passar al rival veí amb 9 anys, mentre que Marc Bartra, Álex Collado o Jan Oliveras van fer-ho amb 11. Amb 12 ho va fer Adrián Bernabé, en una operació que l’aleshores coordinador del futbol base de l’Espanyol, Jordi Lardín, va denunciar: “La Federació no pot permetre que es negociï amb nens menors de 15 anys com ha fet el Barça, hauria d’estar prohibit que a aquesta edat tinguin representant”. Curiosament, l’agent de Bernabé (actualment al Parma, després de tres anys al Manchester City) en aquell moment era Iván de la Peña, que va refusar el contracte de formació i el prelaboral que li va oferir l’Espanyol. 

El Barça mai va avisar l’Espanyol del seu interès per fitxar-lo, simplement va contactar amb el seu entorn i va endur-se’l. Una estratègia que s’ha anat repetint en els últims anys i que ara l’entitat periquita intenta evitar. “La nostra política actual és clara: tots els nens d’entre 12 i 16 anys han de tenir un document formatiu, així no poden marxar lliures i, si algun club els vol, ens ha de trucar, perquè si no haurà de decidir un jutge. A partir dels 16, tots estan blindats per clàusules. Com que ens agrada respectar els altres clubs, evitem així que els altres no ens respectin”, diuen a l’ARA fonts del planter. La relació amb el Barça és força diferent de la que mantenen amb el Reial Madrid, que sí que acostuma a avisar i a oferir millors condicions –habitualment, convenis– quan s’interessa per algun jugador. 

Un dels canvis més recents és el de Ferran Jutglà, que va deixar l’estiu passat l’Espanyol, on portava nou anys i on era el capità del filial, per fitxar lliure pel Barça B. “Li oferíem una renovació amb un salari molt elevat dins de les nostres possibilitats, però ell tenia unes expectatives molt altes, pensava que podia fer el salt al primer equip”, admeten des del planter blanc-i-blau, des d’on li van oferir una temporada en què hauria anat alternant filial i primer equip per donar estabilitat al segon equip espanyolista. Jutglà va acceptar la proposta blaugrana i, aquest curs, ha acabat tenint protagonisme arran de les necessitats del primer equip.

El projecte esportiu com a principal argument

L’Espanyol admet que obre la porta a aquells jugadors que no estiguin còmodes i vulguin marxar, però deixa clar que intentarà retenir els millors oferint-los un projecte esportiu que permet escurçar etapes si el jugador en qüestió demostra, amb diversos paràmetres, que pot saltar de categoria. Una fórmula que ja els està servint per mantenir talents com Gregorio García, Gori. El Madrid tenia tancat un acord amb el seu entorn l’estiu del 2020, però l’Espanyol, que acabava de canviar la coordinació del futbol base, va aconseguir retenir-lo mirant d'escurçar els processos dins del futbol formatiu. D’oferir-li el juvenil A a estar al filial, per acabar debutant amb el primer equip al Sadar el passat mes d’agost, poc abans de trencar-se els encreuats. En l’últim any i mig, el Barça només ha traslladat una oferta formal per un jugador de l’Espanyol, Carlos Alemán (juvenil A), però l’entitat blanc-i-blava va considerar insuficient l’oferta. El Barça no hi va insistir, però, en canvi, va pispar-li altres jugadors com Andrea Natali o Pol Bernabéu. 

“Si no hi ha un document formatiu pel mig, el Barça no et trucarà ni negociarà”, asseguren des del planter espanyolista. “Ens consta que han temptejat els millors, no podem pensar que no ens els tocaran, perquè som rivals. Ara mateix no hi ha una relació directa ni cap pacte de no-agressió, però si volen un dels nostres jugadors ens hauran de trucar”, asseguren. La rivalitat professional entre ambdós planters passa ara per davant de la relació personal que existeix entre les coordinacions dels dos planters: Alexanco i Toni Hernández, responsables del futbol base del Barça, van treballar plegats al planter del València amb Luis Vicente, actual coordinador del planter de l’Espanyol.