15 anys sense trobar el nou Dani Jarque

BarcelonaMés de 15 anys després de la seva desaparició, l’Espanyol segueix sense trobar relleu a Dani Jarque. L’etern capità blanc-i-blau, que hauria celebrat 42 anys el passat 1 de gener, va arribar a disputar, amb 26 anys, 209 partits oficials amb el primer equip de l’Espanyol. Una xifra a la qual no ha arribat cap altre jugador dels que han ocupat aquesta posició des d’aleshores. 

I això que d’opcions no n’hi han faltat a una entitat que, en aquest període, ha vist passar fins a 28 futbolistes que han acabat jugant almenys cinc partits com a centrals. Això sí: cap d’ells s’ha acostat, ni de bon tros, a les xifres de partits disputats de Jarque. I els tres que més s’hi aproximen són fitxats d’altres clubs: Leandro Cabrera (189), Héctor Moreno (136) i Fernando Calero (134). Però ¿per quin motiu no hi figura, en aquest podi, cap jugador criat a la ciutat esportiva que des del 2013 porta el nom de Dani Jarque? Un planter que, en els últims 15 anys, ha proporcionat al primer equip vuit jugadors que han arribat a disputar almenys cinc partits en aquesta posició. 

Arribar, però, no sempre és el més difícil. Només un d’ells va aconseguir arribar als tres dígits de partits disputats, i no va ser precisament un central de formació, sinó un migcampista reconvertit: David López. El santcugatenc, que va jugar a la defensa 127 dels 237 enfrontaments amb la blanc-i-blava, és segurament la figura que més s’acosta a la de Jarque, tant per jerarquia com per l’ascendència que va tenir dins i fora de la gespa, ja que va ser durant alguns anys un dels capitans i una de les figures més respectades del vestidor. L’estiu del 2022, però, Domingo Catoira va acceptar el desig de Diego Martínez de no oferir-li la renovació. S’esfumava així el seu somni de retirar-se a l’Espanyol. 

Deu anys sense Jarque, el noi de barri que va fer etern el 21

Abans d’ell, set jugadors més van intentar, amb més pena que glòria, fer-se un lloc al primer equip. Qui més temps va durar va ser Raúl Rodríguez, que va aconseguir disputar 92 partits amb l’Espanyol abans d’iniciar un viatge que el va portar pels Estats Units, la Xina i Kuwait. Gairebé la meitat de partits, 56, va jugar en dues etapes un Víctor Ruiz a qui no va poder retenir econòmicament en la primera etapa, amb 21 anys, ni va voler mantenir esportivament en la segona, amb 34 i minvat físicament per les lesions. Dels vuit, era un dels que més projecció tenien en la posició de central, com va acabar demostrant en clubs com el València, el Vila-real o el Betis. 

A Rubén Duarte i Lluís López (45 i 44 partits amb el primer equip respectivament), l’Espanyol els va ensenyar la porta del darrere al considerar que no tenien prou nivell. El primer va fer carrera a l’Alabès i ara juga al Pumas mexicà, mentre que el segon s’ha consagrat com una peça clau al Saragossa, on és a més el capità. Va passar el mateix amb Antonio Raíllo (6), un dels damnificats de la purga que va patir el vestidor en el primer estiu amb Chen Yansheng, i que va trobar al Mallorca l’indret ideal on desenvolupar una carrera força meritòria, ja que va ajudar l’equip balear a pujar de Segona B a Primera, i va ser-ne també el primer capità. 

De Bailly a Simo: promeses malvenudes per les urgències econòmiques

Amb Simo Keddari (9) i Eric Bailly (5), van pesar més els motius econòmics. Tots dos eren, en el seu moment, dos dels centrals més prometedors del planter, però les pèrdues arrossegades des de la pandèmia i els descensos, en el cas del primer, i un deute amb Hisenda, en el cas del segon, va portar l’entitat a obrir-los les portes. Keddari va marxar al Qatar per poc més de 4 milions, mentre que Bailly va anar a un Vila-real que, només un any i mig després, el va vendre per 40 milions al Manchester United. Altres noms com Mario Gila, Saúl Coco i Bruno Martínez –tots tres actualment juguen a Itàlia– van fer les maletes gratis abans d’arribar al primer equip blanc-i-blau. El Lazio va comprar el primer al Madrid per 6 milions, el Torí va adquirir el segon al Las Palmas per 7,5 milions, i el tercer encara és a l’equip sub-19 de la Juventus. 

Més oportunitats perdudes tant en l’àmbit esportiu com econòmic, ja sigui per les urgències econòmiques, per la falta de paciència o per la manca de confiança en uns jugadors que han demostrat fora de casa el que prometien ser a la Dani Jarque. L’Espanyol va malvendre els vuit que van arribar al primer equip per poc més de 25 milions, i va acabar gastant-ne prop de 38 en altres 19 jugadors que no sempre han estat a l'altura. Una llista a la qual s’acaba d’afegir Pablo Ramón, que també prové d’un planter, el del Reial Madrid. Qui serà el pròxim Dani Jarque?