Rahman Ali
Rudolph Valentino Clay era només 18 mesos més jove que el seu germà, Cassius Marcellus Clay. Nascut el 1943, compartia passió esportiva amb el que seria tres vegades campió dels pesos pesants de boxa de les dècades dels 60 i 70
BarcelonaRudolph Valentino Clay era només 18 mesos més jove que el seu germà, Cassius Marcellus Clay. Nascut el 1943, compartia passió esportiva amb el que seria tres vegades campió dels pesos pesants de boxa de les dècades dels 60 i 70. Gene Kilroy, un dels representants de l’heroi de la boxa, va dir que quan Rahman es va retirar va ser un dels millors sparrings per a Muhammad.
Els dos van començar en una lliga de boxa amateur al lloc on van néixer, Louisville, a Kentucky. Quan va arribar el moment de fer l’equip olímpic dels Estats Units per als jocs del 1960 a Roma, Cassius Clay va aconseguir la plaça en la categoria de pesos pesants. Mentrestant, el bo d’en Rudolph va haver de seguir a les categories amateurs fins que el 1964 va fer el salt al món professional. Com a boxejador, va participar en 18 combats: 14 victòries, 3 derrotes i un empat. El 13 de setembre del 1972, després d’enfrontar-se a Jack O’Halloran a San Diego, es va retirar.
El 17 de gener del 2015 va publicar la seva autobiografia: That’s Muhammad Ali’s brother (Aquest és el germà de Muhammad Ali), coescrita amb H. Ron Brashear. “He llegit que el meu germà és una de les persones més fotografiades del món, per això volia compartir la meva experiència sobre què suposa créixer al costat d’algú tan extraordinari com ell”, va explicar. Al llibre revela que un cop mort vol que a la làpida s’hi pugui llegir la frase que dona nom al llibre.
Rahman va veure com el seu germà es convertia en una icona esportiva i cultural i triomfava en una de les èpoques més efervescent dels Estats Units, els idealitzats 60 i els rebels 70. Un temps en què van néixer moviments a favor dels drets civils. En l’epicentre de les reivindicacions, els germans se sentien propers a la Nació de l’Islam. Un dels propòsits de Clay era canviar-se el nom. I això no va passar desapercebut al seu germà. El 25 de febrer del 1964, després de guanyar un dels seus títols dels pesos pesants, Cassius va anunciar que pertanyia a l’organització. Al cap d’uns dies, Rahman va veure com Muhammad es guanyava l’amistat de Malcolm X, cara visible de la Nació de l’Islam i com el pastor va decidir batejar-lo com a Cassius X. Aquella nit, el líder de l’organització li va concedir els dos noms que s’atorgaven a molts musulmans convertits: Muhammad [que és digne de lloança] Ali [quart califa dignament guiat]. Rudolph va fer el mateix: “Era molt més que un pseudònim”, i es va posar Rahman. Ell mateix va veure com Muhammad anava a la presó per negar-se a lluitar a la Guerra del Vietnam al·legant que, com a musulmà, les seves conviccions religioses l’hi impedien. Un cop alliberat, però, va reprendre la carrera i va revalidar el títol de campió mundial en dues ocasions. El 1982, amb només 42 anys, Ali va ser diagnosticat de Parkinson. I Rahman era al seu costat. Igual que el 3 de juny del 2016, quan Muhammad va morir amb 74 anys.
L’11 de maig d’aquest any, Dave McNary va escriure a les pàgines de la revista Variety que el director Evan Bochetto preparava una pel·lícula sobre Rahman Ali, que ara té 74 anys. Un film per recollir la vida del germà del “més gran de tots els temps” i per saber com es viu a l’ombra d’un campió de boxa tot i fer 1,92 metres.
